Sala de informatica

Després de no poder entrar  classe i no entendre les piñes, hem vingut a la sala d'ordinadors de la biblioteca. Buida.

No se si tenim classe.

Despres de dos dies a casa ja va sent hora de tornar. Pero, podrem? He hagut de vindre més d'hora "per si de cas". Ja no sé si el proper que em creui em dirà que torni a casa.

Mòbil nou.

Sí, en efecte. Per qüestions que ara mateix no estic autoritzada a explicar, tinc un mòbil nou. és aquest model.

Tot i que trobo a faltar el meu petit Mini Xperia, jo li deia "Mini" (snifff), aquest mòbil m'està resultant bastant útil i potser pugui ajudar a que tingui més al dia el blog, ja que tinc una aplicació per aquest propòsit.

El meu Mini ara el te la meva germaneta, que, confio, me'l cuidarà molt. Ara el meu mòbil hauria d'adquirir un nom, encara que no m'inspira. De moment ja li he comprat una funda i un protector de pantalla al mòdic preu de 3 euros!!! sí, tot junt. I encara millor! Al Bazar sant Cugat no només m'han posat un protector, m'han donat dos. Això era perquè el depenent estava una mica ocupat vigilant que no li robessin res, i m'ha posat un protector de més, gratis!!

He aplicat el primer protector com he pogut, però he fracassat, no sabia com anava, així que quan ja havia agafat experiència he ficat l'altre, i, a part d'un cantó una mica aixecat, està perfecte!!

Hi ha moments que canvien l'historia.

Aquest és l'inici d'una nova era.

Book review of Ender's Game

Com bé diu el títol de l'entrada, aquesta és la meva opinió de Ender. Però té una cosa especial. Ja que m'el vaig llegir en anglès i vaig escriure el Review per la classe d'anglès, ho penjo així. D'aquesta manera calmo també les demandes que m'han fet d'aquest gran document.

Ender’s Game, written by Orson Scott Card, won the Nebula Award in 1985, and the Hugo Award in 1986. Orson Scott Card, recognized novelist of science fiction, became famous because of this fascinating novel which shows us a future world. Although this novel has a close ending, the writer has published another six novels related with Ender’s universe; all books of the saga have been best-sellers.

Ender is the main character of the book, a very intelligent kid who lives in this future earth where couples can only have two kids. He is the third, and because of an incipient war with buggers, an alien species, Ender is recruited for the government at the age of six and is send to Battle School. The book tells Ender’s story and how the kids there become adults very early.

Firstly, the book is not what it appears. It isn’t just an adventure story, neither is it about aliens, it is deeper than that. It’s about kids doing things that kids mustn’t do. The adults are, in this book, the controllers who manipulate all in Ender’s environment; they isolate him, and they make him suffer, since they want him to be the greatest commander. In this point the story makes you think about the kid's situation and you suffer with Ender.

Secondly, the way that Orson Scott Card writes his characters is amazing. All of them are deep and complex with concrete personalities and histories. All of these characters, most of them kids, are seen through Ender’s eyes. He thinks about them and understands that he is alone.

In fact, this book is really hard, the violence in it is always present, and all although Ender doesn’t want to be the way he is becoming, he knows it is his duty. It makes you think about doing the right thing and how to be yourself in certain circumstances.

In conclusion, I cannot say anything wrong about the book. Basically it’s about children with guns and how awful it is. It’s a great picture about a terrible society seen through kid’s eyes. Ender’s game may make the reader suffer, but it gives, also, a great opportunity to think.

Ender's Game.

He acabat de llegir aquest llibre per segon cop, en teoria, ja que, jo el vaig llegir fa molts anys. El problema és que no se quants. Primer havia pensat que el vaig llegir amb 12. Però no, la meva estimada germana Alicia me'l va deixar molt abans, perquè quan tenia 10 o 11 vaig llegir El ocho, el primer llibre no juvenil que vaig llegir. Pero Ender va anar abans daixò i, evidentment, i em costa reconèixer-ho perquè mai ho he fet ni ho tornaré a fer, era massa jove per entendre'l. De fet només recordava el principi i una escena de la que tenia una imatge visual bastant clara de dos nens parlant en un jardí (però no sabia de que parlaven).

En aquesta "segona" lectura, que a més ha sigut en anglès, ho he entès tot i cada cop m'estranyava més de no recordar tot allò, perquè son coses memorables, transcendents, que no s'obliden. Així que, o bé llegia sense llegir, o bé era tan ignorant (això no ho tornaré a dir) que no entenia res, o bé tinc una llacuna important de memoria al voltant d'aquest llibre... que pot ser, de fet es molt possible...

Tan se val, el que interessa: ¿M'ha agradat el llibre? Moltíssim. Fins al final es molt bo i quan arribes a la resolució es brillant. Finalment el que jo en dic "final final" també aporta encara més. El millor es ell, l'Ender, a través d'ell t'expliquen una historia però el que realment interessa es el que li esta passant a ell.

Hi ha varies portades d'aquest llibres, per no dir milers. La primera es de l'edició que he llegit jo i aquesta es una que he trobat que 'ha agradat força.

Estic desitjant veure-ho al cine però crec que acabaré plorant! Espero que surti bé la peli.

Aquí l'Ender: Asa Butherfield.

Moon

Una pel•lícula que va sobre un home que està sol a la lluna. D’acord, ha aconseguit molts premis, per la radio van dir que era magnifica, ha brillat en aquell festival, a mi m’han dit que no es cap tonteria. D’acord. Però, és una pel•lícula sobre un home que està sol a la lluna durant tres anys, que ens explicaran, els seus conflictes interns? Sí, deu estar bé pel cantó psicològic però ara mateix... És el que esteu pensant, veritat? Jo era el que pensava. Deu valer la pena però per passar l’estona...

¡TONTERIES!

Si alguna vegada us heu plantejat veure aquesta pel•lícula veieu-la ja! Però gaudiu-la perquè quan s’acaba s’ha acabat i no hi ha volta enrere.

Sí, tenim a un únic actor i sí, passa a la lluna però de debò. Recordeu les sensacions que us despertava perdidos? (qui hagi vist la sèrie) Doncs aquesta pel•lícula conté aquesta sensació (a més de recordar-te al Desmond) i l’amplia a més de complir amb les expectatives al final de la pel•lícula perquè totes les preguntes acaben tenint resposta en l’hora i mitja que dura.
És a més molt dinàmica i et fa estar alerta i pensar en que està passant exactament.

Estic molt contenta d’haver-la vist, gracies al meu pare que la volia veure. Ha valgut la pena i ara ocupa un lloc molt important entre les meves pel•lícules preferides.

També dir que les pel•lícules d’un sol actor tenen un al•licient i és que aquest actor porta tota la pel•lícula i si ho fa bé, que aquest ho fa, és increïble.

AVÍS: Quan menys sabeu de la pel•lícula abans de veure-la, millor.

Quan la veieu no em direu que no us encanta GERTIE.

Que cuqui.

Torchwood, Miracle Day.

No puc deixar de riure, hi ha una cosa que em manté de bon humor i és Torchwood. Ho sé! Que? Una sèrie? I una sèrie que te base en ser profunda, tocant temes inquietants però que es caracteritza per aquest ingeni i sortides còmiques tant com per la naturalitat dels personatges.

L’últim capítol que vàrem veure, acabat de sortir del forn, amb Els meus pares, el Bernat i la Lisi, va ser increïble, va començar normal, abandonant Cardiff per anar a Estats units però bah! Que hi farem. El capítol es va començar a posar interesant i de cop ens trobem en crisis en les que es parla molt, ràpid i algun personatge deixa anar alguna cosa graciosa entre tant estrès cosa tant pròpia de Torchwood i que tant ens agrada (perquè negar-ho). A més, ens van ensenyar a fer un antídot casolà amb els ingredients que es poden aconseguir en un avió en ple vol.

Però tot això no em manté de bon humor, això va ser impactant, emocionant, intel•ligent, tot el que vulguis. El que la situació acabés amb la Gwen dient: Soy galesa! Només va millorar la situació i es va merèixer un aplaudiment però encara no arribem al kit.

Quan s’estava a punt d’acabar el capítol i el meu pare ja deia: ens quedarem a mitges, amb les ganes de més. Va passar una cosa que no esperàvem. Pensàvem que acabaríem el capítol queixant-nos i dient: més Torchwood! Però no, vàrem acabar rient. Una situació en principi anguniosa va acabar sent la més divertida gracies a les cares de la Gwen i el Jack, un poema, i el que semblava una cosa horrible va passar a ser divertida gracies a aquestes cares, un detall.

I la frase final:

Welcome to Torchwood.

Si, ens hem quedat a mitges, però es un gran final de capítol i no puc evitar riure al recordar aquestes cares.

Sinopsis de Miracle Day (la quarta temporada de Torchwood):

Llega el día en el que nadie muere. En todo el mundo, nadie muere. Y al siguiente día, y al siguiente, y al siguiente, la gente sigue envejeciendo - se lastiman y enferman, pero nunca mueren. El resultado: Boom poblacional, de la noche a la mañana.

Però millor el trailer. El final es la Gwen dient: Sóc galesa.

Em molesta una mica que no hi hagi cap referència a la BBC... però no han perdut el toc, així que no diré res. (ja ho he dit).

Fa uns dies que vaig escriure aquesta entrada i encara no he vist el següent capitol. Sabeu que han censurat una escena? No es vergonyós? Torchwood es troba a faltar.

Sabieu que Torchwood és un anagrama de Doctor Who? Tot i així és un nom genial, no? Quina sort.

Recordeu, l'institut Torchwood va ser fundat per la reina Victoria i tothom qui acaba a Torchwood mor jove, per tant no pots saber quan un protagonista morirà en aquesta serie, ja nem perdut a uns quants i odio no poder ficar fotos seves... sniiif. Perquè ens continuen recalcan que moren joves? Potser perquè algú morirà a Miracle Day? Si no ho fan no compliran les espectatives, i si ho fan ens agafará algo, però no va passar això amb Children of Earth? Algú s'esperaba les morts?