divendres, de novembre 27, 2009

En la meva pròpia universitat


Quines coses... em pensava que ho havia vist tot (menys veterinària que és muy muy lejano). Doncs no ho havia vist tot i de fet segur que em falta molt per descobrir. He tingut la sensació de ser estranya i estar entrant on no devia, com quan vaig anar a la UB a buscar un llibre i em van dir que no me’l podia endur (com s’atreveix!). Aquest cop ningú m’ha dit res i tampoc he tingut que anar tant lluny.
Volia agafar una pel•lícula per veure demà després de dinar, com cada dissabte (sempre que no hi hagi assaig, la iaia no tingui reunió o no hagi quedat per tallar castanyes, jo no hagi quedat, siguem els de sempre a dinar, i la majoria no hagi de fer res per la tarda (vale, sobretot la iaia i jo). Qüestió, que la pel•lícula era a les facultats de comunicació i socials; però l’exemplar de comunicació (biblioteca que jo em conec com la pròpia), estava agafat. Per tant m’he disposat a anar a la biblioteca de socials, planta 0, que no és la planta baixa.En idioma de gent que diu que si puges un tram d’escales ets en el primer pis i si en puges dos ets en el segon, diríem que és la segona planta. Jo ja sabia on era la planta 0 perquè fa uns mesos hi vaig voler anar i ja em vaig perdre per trobar les maleïdes ínfimes escales que hi arriben. Al pujar, aquell cop, vaig veure que estaven fent obres i no vaig poder entrar.

Avui, després de creuar el pont de la plaça cívica, que m’estic plantejant si s’està desmoronant o el ferro que he vist solt és ficat així premeditadament com en la tour Eiffel que es balanceja per no trencar-se; he tornat a pujar aquelles escales que anunciaven una petita sala amb uns quants prestatges, potser de la mateixa mida que la tercera planta de humanitats. El que m’he trobat m’ha fet sentir tan petita i intrusa (sabeu quan entreu a un lloc on molta gent fa la seva vida dia dia? I tu no saps res del lloc mentre tothom és sent a casa?). La biblioteca feia quatre cops una planta d’humanitats i m’he trobat caminant intentant que semblés que sabia on anava, en realitat perdent-me entre llibres dels quals no en sabia la temàtica. Entre els prestatges hi havia taules, hi cabien perfectament! És clar! Allò era gegant.

La sortida!


Estava bastant desesperada per sortir o per trobar els dvds i distreure’m mirant pel•lícules però els dvds no estaven enlloc. Així que al veure una porta corredera de vidre rere la quan hi havia una recepció davant la qual segurament havia passat al entrar però no ho recordava, m’he adonat que aquella biblioteca, aquella planta 0, no s’acabava allà, tenia el doble d’extensió a l’altre banda amb unes altres quatre plantes de humanitats a l’altre cantó.


Com trobaré aquí la pel•lícula?


Disposada a marxar després d’unes quantes voltes no sé jo si sobre mi mateixa, han aparegut davant meu les pel•lícules. Estaven a la vista, molt a la vista, però la secció era tan petita comparada amb la gran extensió de la biblioteca...


Després de aconseguir el que volia crec que he fugit despavorida, amb el cap alt fent veure que sabia com es sortia, equivocant-me de camí i acabant a ves a saber quina facultat.

Com és possible que després d’aquest “respecte” em plantegi que deu ser un bon lloc per anar a estudiar?





(aviso que és possible que hagi exagerat una mica, però jo ho sentia així en aquell moment)

2 comentaris:

Alicia ha dit...

Totes les biblioteques son molt grans comparades amb les meves i si dius que aquesta és encara més gran que a la que vas portar-me, deu fer por.
Allà si que trobaria tots els llibres que necesito. Si algún dia puc i tinc temps tens que portar-me per si puc agafar algún llibre amb el teu carnet.
Un petó molt gran guapisima.

Adeu

Alicia

Estefania ha dit...

xd Jo no, jo quan em perdu se'm nota perque passo mil cops pel mateix lloc, però sempre a pas lent i sense preses.

La meva filosofia: Algún dia el trobaré.