dilluns, de novembre 16, 2009

C.V.


Encara em fa mal la mà d’apretar amb força el mòbil durant tot el camí de tornada a casa. Semblarà una bestiesa però si em sonava el mòbil, si algú em trucava per alguna feina no sentiria el mòbil dins el bolso. Així que anava jo per el carrer amb el mòbil a la mà, havent deixat feia escassos minuts currículums per Sant Cugat, esperant (ingènua de mi) que em truquessin d’immediat.

M’imagino treballant en tots els llocs on he deixat el meu currículum i no m’hi veig. Però això no importa, ells tenen que ser els que m’hi vegin.

Era fosc quan he arribat a casa fa ni tants sols deu minuts amb unes ganes boges de veure “Vacaciones en Roma” (però no la tinc).

De sobte ha sonat el telèfon, l’havia deixat al menjador després d’haver-lo estat prement durant tot el camí. Era el meu pare, (no esperava ja que em truquessin per una feina) que passa? Arribaran tard? Algú està a l’hospital? (és més comú del que pugui semblar). No, el meu papi només volia respondre a un sms que li havia enviat la setmana anterior. Em fa falta un cartabó per un projecte personal i m’ha trucat per preguntar si allò que li vaig dir fa una setmana era important (que macu!). Evidentment no és important. Només és una cosa que m’agradaria fer i no sé si me’n sortiré. Suposo que aquesta trucada m’ha animat una mica, perquè havia deixat el projecte a: el faré quan pugui (últimament no tinc gaire temps).



1 comentari:

Estefania ha dit...

Mire! Roma no es va construir en un dia. A mi em van trucar a casa i no estava. Despres van tornar a trucar i ja està.

No testressis!

Jj penses les pitjor coses. Poset una super canço!! Daquestes xumba xumba que sonen fortes.

Testimuuuuuuuuuuuuuuuuuu