Llibres de novembre

Una nit bestial – Hugh Laurie – del dia 9 al 16

Mucho ruido y pocas nueces – William Shakespeare – del dia 16 al 17
Llora Alegría – Cuca Casals – del dia 17 al 18
Emma – Jane Austen – del dia 18 al 23
La carretera – Cormac McCarthy – del dia 23 al 25
Noches de baile en el infierno – Meg Cabot, Kim Harrison , Michele Jaffe , Stephenie Meyer , y Lauren Myracle– del dia 25 al 26
Wicked – Gregrory Maguire – del dia 26 al 3 (de desembre)



Una nit bestial

Si em pregunteu per la historia, està bé. Si em pregunteu per la manera de narrar, és genial!! Tinc la teoria que els anglesos són els que millor escriuen comèdies, és així i no podem oblidar que Hugh Laurie (dr. House pels amics) és angles tot i estar en l’altra punta del món.
Doncs el personatge principal em cau genial! És deia Thomas iiii vull aclarir una cosa. Tothom diu que el pensament amb el que escriu aquest llibre és el mateix que amb el que interpreta al House... No estic del tot d’acord. Són molt diferents els dos personatges. El Thomas vol fer el bé, es molt innocent en el fons. I el House és una mala persona! Jj. (per això el personatge és millor jj).

Personatge preferit: Thomas.

Mucho ruido y pocas nueces

Em va encantar! Que es podia esperar de Shakespeare? Mel vaig llegir massa ràpid, no me’l volia acabar, és divertit i visualitzava tot el que passava. D’acord, és una paranoia, però res a veure amb el somni d’una nit d’estiu.

Personatge preferit: Beatriz (m’encanta com parla jj)



Llora Alegría




Vale, ja he arribat! Contenta?? (va per una persona en concret).

Doooncs explico. Em va agradar a mode de conte. Però és molt molt curtet i la veritat, no sóc molt partidària d’explicar tota una vida en un llibre des del naixement a la mort i menys en un llibre tant curt (em contradiré en el últim llibre, ho sé (hi ha excepcions).
Perquè no? Perquè una vida sencera s’ha de generalitzar. Per el que he vist, aquest llibre t’explica tota la vida d’aquesta dona però s’oblida d’explicar-nos com és ella! Això em rebenta. Quina és la seva personalitat? L’única cosa que marca la seva personalitat són els moments claus que canvien la seva vida? Això és que no pensa i no es forma el caràcter.
A part d’això. Em va agradar. Me’l vaig llegir molt seguit i la historia en sí és molt original, a més, el final fa peneta.
Veus com no tel podia comentar amb dos paraules? Es complex. En poques paraules seria: m’agrada però li falta ànima.

Personatge preferit: Nicolás (ell si té personalitat i millora la historia)



Emma



Uooo jj. La primera novel•la de Jane Austen que llegeixo (sé que és un crim) i m’ha encantat. Era tan divertit! A més havia vist la pel•li i gairebé és idèntica. No sé que més dir jj. No saps com dir-li a la Emma que està equivocada tota l’estona.

Personatge preferit: Sr. Knighley (molt típic?)




La carretera

Sorprenent és la paraula. Va guanyar un premi pulitzer i és la cosa més senzilla i alhora tortuosa que he llegit mai. Es nota tanta desesperació. Sense noms, sense grans converses, frases curtes però intenses. No vaig plorar perquè me’l vaig acabar a classe però... mare meva. Ja han fet la peli, no sé quan l’estrenaran, però està claríssim que l’aniré a veure, si poden portar bé una historia així aplaudiré.
El millor és la relació entre el pare i el fill. Es tant maco! El pare volent-li deixar tot al nen i el nen dient: hem acordat que ens ho repartiríem tot. A més m’agrada perquè el pare no és orgullós i li demana opinió al nen essent tan valida com la seva. Tot i que molts cops si que fa un: jo mano aquí! Però és perquè el nen es molt nen.

Personatge preferit: L’home (no tenen noms... jj)



Noches de baile en el infierno

A veure, aclarim-ho, són uns quants contes. Això vol dir que n’hi ha que estan bé i n’hi ha que no. El primer no em va agradar, el segon em va encantar, el tercer em vaig quedar... pooop, el quart em va agradar més però... i el últim, el de la Stephanie Meyer. Està molt ben escrit però no té un bon final...

A veure, el segon, el que em va agradar. Es diu: el ramillete i fa literalment por. Al principi sembla que vagi a ser trivial com qualsevol altre i acaba essent fins i tot macabre.
Crec que pel fet de que siguin novel•listes no estan molt acostumades a escriure contes i tres de les histories proposen molta trama i no tanquen prou, deixen obert com si comences una novel•la allà...

Wicked



Aaaaaaaaaa encara estic plorant i escoltant: Defiying gravity.
Explico. Wicked és la vida de la bruja del Oeste del mago de Oz. Des de que neix fins a que... bé, ja sabeu com mor. Doncs està agafat d’una manera molt dura. Per començar la pobre nena neix verda i tothom la vol matar, la seva mare la odia, tothom la mira malament i clar... poxina! La Dorothy (principi del mago de oz) no apareix fins a les... 50 ultimes pagines potser de 575 que té. Qüestió, no és precisament un llibre per nens. La mort de la bruixa és bastant diferent a la peli (per sort).
Doncs, d’aquest llibre, l’any 2003 van fer un musical i la Mónica m’ha passat totes les cançons (ella em va deixar el llibre) i la veritat és que és impressionant. Es veu que a estats units és molt conegut, com és que no ens ha arribat?¿ esta a Londres!! Aix... amb aquest llibre si que he plorat...
Com us haureu adonat aquí defenso que expliquin toooota la seva vida, però és perquè el llibre és llarg i l’autor és cuida molt bé de deixar-te clar el caràcter de Elphaba en cada instant. Crec que tot el llibre es basa en la seva manera de ser, de lluitar contra el que creu injust, és el que la mou i no només unes simples sabates.

Personatge preferit: Aelphaba, Elphaba, Elphie, Fabala (la malvada bruja del oeste (que en realitat no és bruixa).

Tinc frase preferida: Estaré esperando tus zapatos. (en realitat va amb segones... no puc dir spoilers).

Us deixo el vídeo de la cançó: http://www.youtube.com/watch?v=3XwmA0jyWMk

Mare meva!! No havia vist el video! La Glinda es la Olive de Criando malvas!! (començeu a veure a partir d’un minut)