dissabte, de gener 09, 2010

Glee


És una sèrie genial, realment genial. No ho diria si no fos cert i m’alegro que me la recomanessin. Era molt reticent a veure-la, perquè al veure el tràiler, no us enganyaré, em va semblar un altre high school musical.
No cometeu aquest error, no ho és. Per res del món. Per res!





És maca, divertida i musicalment boníssima. Té uns personatges molt definits i realment extravagants que fan riure i que xoquen.
El protagonista: Will, és un professor que vol dirigir el cor de l’institut. És innocent, bona persona, fins i tot més que els seus alumnes, alguns d’ells són manipuladors. Sabeu el millor? Ell també canta!!! I adoro com canta!!!




El millor? Els participants al cor són els raros de l’escola, la gent els populars els hi tiren granitzats a la cara i tot i que la protagonista te aires de grandesa i és “la gran estrella” està en la part més baixa de la “cadena alimentaria” de l’institut.
Torno a repetir que no és high school musical. No és una sèrie disney (no!) per no dir spoilers i ser concisos, sabeu nik tuck? La sèrie de cirurgians plàstics? És el mateix director.
Tots els personatges (tots, tots, fins i tots secundaris), han estat trets del món professional, de musicals i cors, per tant, són realment bons. Bé, menys el meu segon personatge preferit, el Kurt. El director diu que el van agafar perquè s’assemblava al Kurt de sonrisas i lagrimas (si tu ho dius... jj)




Suposo que és en el capítol 3 que et dones compte que la sèrie té una part seriosa molt important, és d’aquelles series en les que dius: que fort! A cada moment, les coses es posen lletges. I realment els dos últims capítols de la temporada tenen gran dramatisme i... ràbia! M’encanta!





Personatges:



Rachel: boja amb aspiracions de diva que és realment irritant.
Finn: Tonto (pobret... a vegades és tan tontissim que fa pena, com un personatge així pot ser el prota dels... joves?)
Kurt: mmm... millor no ho explico, també és diva! jj
Will: és el profe, tant entregat!! i també inocent. Odio a la seva dona.
Emma: una altre profe amb mania amb la neteja.
Sue: Seria la "dolenta" és l'entrenadora de les animadores. És politicament incorrecte.
Quinn Fabray: l'anomenen sovint per el nom i el cognom. Canvia tant al llarg de la serie que millor no dic res d'ella.


Ho deixo aqui. Heu de veure aquesta serie!


(Fanny, em vaig recordar de tu en el primer o segon capitol, només diré: cotxe, puja i all by myself)

5 comentaris:

estefania ha dit...

Wooooooo jo la vui veure!!!

I all by myself es la cançó fetiche quan condueixo plovent!!! que guay!!!!

Sembla xaxi!!

Mireia ha dit...

Te la deixaré en quant pugui. Espero que t'agradi.

Julián ha dit...

Después de ver Nip/Tuck pensaba que Ryan Murphy no podría superarse pero lo ha hecho y con creces, para mí es una de las mejores series que he visto junto a Mujeres Desesperadas. Se pueden hacer taaaaaaaaantas cosas con una serie y unos personajes así, que le deseo muchas temporadas siempre y cuando mantenga la frescura que tiene. Tiene momentos irrepetibles, pero los números musicales es que me encantan. Quizás a la que menos soporto es a Emma, qué petarda! Y la Sue es genial, me emocioné mucho en el capítulo que se ve en el hospital con su hermana...
Pero si tengo que elegir favoritos: Puck y Quinn! Qué monos! Y Puck y Finn son guapísimos! Nunca me había dado tan fuerte por una serie! Y eso que sólo hemos visto 13 capis!

Mireia ha dit...

Pobre Emma!!! Adoro su mania con la limpieza, es muy... rara jj.

En cuanto a Quinn y Puck... pseee, Quinn es graciosa a veces i tiene una voz mona y cuando se enfada es genial... pero incluso prefiero la locura de Rachel (aunque es insoportable).

Solo 13... como es posible?

Julian ha dit...

13, los 9 que quedan a partir de Abril ;)