Turboman

Molts sabreu de que va aquesta entrada només per el títol, d’altres no. El síndrome turboman és molt comú en festes de Nadal i bàsicament consisteix en anar per totes les botigues del món buscant el regal perfecte per una persona que a més es el que tothom comprarà aquests Nadals i precisament per això està esgotat a tot arreu. Això és un estrés, sí. A mí no m’ha passat exactament això. El meu problema ha estat el contrari, el meu turboman particular, no es trobava en cap botiga, és estrany i per això no està enlloc.
M’he recorregut a peu i en bicicleta quatre ciutats en busca del regal: Figueres, Girona, Barcelona i Sant Cugat. No em puc creure haver trobat per fi el que buscava i realment ha estat esgotador... però a tots ens agafa el síndrome turboman un dia o un altre i mira, millor que ja m’hagi arribat. Una cosa es passejar-se 10 cops per sant Cugat i l’altre donar-li voltes al mapa i acabar fent 50 voltes per Girona. (però voltant voltant, vaig poder veure tot Girona!).
La denominació turboman sorgeix d’una pel•lícula: Un padre en apuros. Veient-la, ja sabreu que és aquest síndrome. El problema principal és esperar massa per comprar el regal, però no fent les compres a última hora, on estaria la gracia? (d’acord, en la falta d’estrès).