Vaig amb retràs, ja fa dies que vaig escriure aquesta entrada però en el moment, no tenia internet.
De ratones i Hombres (John Steinbeck) del dia 1 al dia 2
Ramsés. El hijo de la luz (Christian Jacq) del dia 2 al dia 9
Sang (Xavier Bermúdez Badia) del dia 10 al dia 10
Macbeth (William Shakespeare) del dia 11 al dia 15
La promesa del angel (Fréderic Lenoir i Violette Cabesos) del dia 15 al dia 24
Corazon de tinta (Cornelia Furke) del dia 24 al dia 29
Finis mundi (Laura Gallego) del dia 29 al dia 4 d’abril
De ratones i Hombres (John Steinbeck) del dia 1 al dia 2
Bé, reconeix-ho que me’l vaig llegir perquè segons el propi Sawyer (o sigui, els guionistes) és el seu llibre preferit.
Més que res ho diu en situacions determinades que són com les del llibre.
És un llibre bo però molt curt i d’una temàtica que no m’agrada massa. Tot i així m’agrada moltíssim el final i alguns personatges.
Ramsés. El hijo de la luz (Christian Jacq) del dia 2 al dia 9
Pufff... a veure. És interessant però no enganxa i no passa res. Acabes entrant dintre de la historia però és una historia molt plana que SAPS com acabarà, així que no presenta cap repte ni cap misteri.
Sang (Xavier Bermúdez Badia) del dia 10 al dia 10
Aquest és un llibre que vaig trobar per bubok. És interesant però molt curt, amb personatges que es tenen que desenvolupar a correcuita per poder tindre una personalitat. Està bé tot i estar escrit en el tipus de primera persona que no m’agrada a lo: ara mentre escric me’n adono... blablabla.
Macbeth (William Shakespeare) del dia 11 al dia 15
A veure, és de Shakespeare, així que, què esperaves? És molt bona però clar, si s’ha de superar Hamlet, no es pot.
Personatge preferit: Lady Macbeth
La promesa del angel (Fréderic Lenoir i Violette Cabesos) del dia 15 al dia 24
Em va agradar moltissim tot i que hi ha aspectes referents a la protagonista que no m’acaben d’agradar com tota la seva evolució psicològica, és massa iracional. Arrosega traumes per els que no podem acabar d’entendre perquè ja comença estant perturbada d’aquesta manera.
Tot i així la historia és genial i té misteri, arqueologia, edat mitjana, arquitectura, romànic (presisament el que estic estudiant ara). M’ha servit per situar-me.
Corazon de tinta (Cornelia Furke) del dia 24 al dia 29
A veure, aquí hem de dir que ens ha agradat més el llibre que la peli? Doncs ho diré. Però hi ha coses de la peli que estan millor que el llibre. S’hauria de fer un combinat dels dos.
Per començar, el personatge del Paul Bettany, el millor de tots. Datsfinger que en el llibre es diu: Dedo Polvoriento. En la peli es veu que és rastrer i fa peneta, mooolta. Però en el llibre encara és més rastrer i fa MÉS molta més peneta.
Tot i així a mi em treuen la gran escena de la peli de la trobada amb l’escriptor i em sap molt greu perquè és el millor.
“Tu no eres mi dios!”
Per cert, en el llibre l’escriptor té més protagonisme i no és un iaiu sol amb una bufanda rosa, té nets! I és alt i amb el cabell negre. I no està emocionat tota l’estona és dona conte de lo dolent de la situació.
Finis mundi (Laura Gallego) del dia 29 al dia 4 d’abril
Relectura. El final és tan de llagrimeta! M’encanta el final d’aquest llibre.
L’historia està situada tres anys abans de l’any 1000 i per començar el protagonista és un monjo de l’ordre de Cluny, el meu personatge preferit:
Michel.
El llibre té un gran gran inconvenient. És molt curta. De cop han passat mesos i t’ha de narrar com ha canviat psicològicament el personatge sense que tu hagis vist el procés.
De ratones i Hombres (John Steinbeck) del dia 1 al dia 2
Ramsés. El hijo de la luz (Christian Jacq) del dia 2 al dia 9
Sang (Xavier Bermúdez Badia) del dia 10 al dia 10
Macbeth (William Shakespeare) del dia 11 al dia 15
La promesa del angel (Fréderic Lenoir i Violette Cabesos) del dia 15 al dia 24
Corazon de tinta (Cornelia Furke) del dia 24 al dia 29
Finis mundi (Laura Gallego) del dia 29 al dia 4 d’abril
De ratones i Hombres (John Steinbeck) del dia 1 al dia 2
Bé, reconeix-ho que me’l vaig llegir perquè segons el propi Sawyer (o sigui, els guionistes) és el seu llibre preferit.
Més que res ho diu en situacions determinades que són com les del llibre.
És un llibre bo però molt curt i d’una temàtica que no m’agrada massa. Tot i així m’agrada moltíssim el final i alguns personatges.
Ramsés. El hijo de la luz (Christian Jacq) del dia 2 al dia 9
Pufff... a veure. És interessant però no enganxa i no passa res. Acabes entrant dintre de la historia però és una historia molt plana que SAPS com acabarà, així que no presenta cap repte ni cap misteri.
Sang (Xavier Bermúdez Badia) del dia 10 al dia 10
Aquest és un llibre que vaig trobar per bubok. És interesant però molt curt, amb personatges que es tenen que desenvolupar a correcuita per poder tindre una personalitat. Està bé tot i estar escrit en el tipus de primera persona que no m’agrada a lo: ara mentre escric me’n adono... blablabla.
Macbeth (William Shakespeare) del dia 11 al dia 15
A veure, és de Shakespeare, així que, què esperaves? És molt bona però clar, si s’ha de superar Hamlet, no es pot.
Personatge preferit: Lady Macbeth
La promesa del angel (Fréderic Lenoir i Violette Cabesos) del dia 15 al dia 24
Em va agradar moltissim tot i que hi ha aspectes referents a la protagonista que no m’acaben d’agradar com tota la seva evolució psicològica, és massa iracional. Arrosega traumes per els que no podem acabar d’entendre perquè ja comença estant perturbada d’aquesta manera.
Tot i així la historia és genial i té misteri, arqueologia, edat mitjana, arquitectura, romànic (presisament el que estic estudiant ara). M’ha servit per situar-me.
Corazon de tinta (Cornelia Furke) del dia 24 al dia 29
A veure, aquí hem de dir que ens ha agradat més el llibre que la peli? Doncs ho diré. Però hi ha coses de la peli que estan millor que el llibre. S’hauria de fer un combinat dels dos.
Per començar, el personatge del Paul Bettany, el millor de tots. Datsfinger que en el llibre es diu: Dedo Polvoriento. En la peli es veu que és rastrer i fa peneta, mooolta. Però en el llibre encara és més rastrer i fa MÉS molta més peneta.
Tot i així a mi em treuen la gran escena de la peli de la trobada amb l’escriptor i em sap molt greu perquè és el millor.
“Tu no eres mi dios!”
Per cert, en el llibre l’escriptor té més protagonisme i no és un iaiu sol amb una bufanda rosa, té nets! I és alt i amb el cabell negre. I no està emocionat tota l’estona és dona conte de lo dolent de la situació.
Finis mundi (Laura Gallego) del dia 29 al dia 4 d’abril
Relectura. El final és tan de llagrimeta! M’encanta el final d’aquest llibre.
L’historia està situada tres anys abans de l’any 1000 i per començar el protagonista és un monjo de l’ordre de Cluny, el meu personatge preferit:
Michel.
El llibre té un gran gran inconvenient. És molt curta. De cop han passat mesos i t’ha de narrar com ha canviat psicològicament el personatge sense que tu hagis vist el procés.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada