El mes de sant Jordi! Això vol dir més llibres per els propers mesos.
El misterio de la isla de Toklan (Joan Manuel Gisbert) del 5 d’abri al 10 d’abril.
Une vie de pintade à Paris (Layla Demay) del 10 d’abril al 27 d’abril.
La mujer del viajero en el tiempo (Audrey Niffenegger) del 20 d’abril al 23 d’abril.
Dewey (Vicki Myron) del 25 d’abril al 30 d’abril.
Vaja, ara apuntant creia que un llibre havia entrat dins del mes d’abril però el vaig començar el dia 1. Així que aquest mes només hi ha quatre llibres per culpa de.... el maleït llibre en francès! Però anem per parts.
Primer de tot diré. Sí, molts cops agafo Hamlet i me’l rellegeixo però la majoria d’aquestes lectures no conten. No les anotaré perquè són gairebé de rutina.
El misterio de la isla de Toklan (Joan Manuel Gisbert) del 5 d’abri al 10 d’abril.
Bé, vaig rescatar el llibre del costat del cine que hi ha prop de casa la Mar. El vaig veure al terra (un llibre!!) i vaig pensar: una senyal (una senyal estranya però...)
Me’l vaig començar a llegir i em va semblar molt interessant, molt misteriós iii gratis!
La narració va variant al llarg del llibre i de forma molt amena i de manera que no puguis entendre res et van plantejant misteris que, jo vaig poder resoldre en la seva majoria. El millor del llibre és l’originalitat, mai havia topat amb un llibre així i també l’imaginar-te estar allà perquè d’alguna manera o altre, repten al lector.
Une vie de pintade à Paris (Layla Demay) del 10 d’abril al 27 d’abril.
És el llibre que se’m va creuar. No és que no m’agradi però... És en francès! I tan col•loquial que la majoria d’expressions no les entenia! El mes que ve tindreu més mostres en francès de moment, la crítica d’aquest llibre haurà d’esperar a que me’l llegeixi bé.
Per cert, crec que és una bona guia per viure a Paris.
La mujer del viajero en el tiempo (Audrey Niffenegger) del 20 d’abril al 23 d’abril.
Què dir? Un dels meus llibres preferits del món (gracies Lisi per descobrir-me’l), ets la millor.
Me’l vaig llegir just abans d’anar a veure la peli i no recordava moltes coses, d’altres, evidentment sí. El que té aquest llibre (que no han passat a la peli) són molts detalls que rosen lo gore, diguéssim massa èxplicits. Fa el llibre més intens i més dramàtic però fa tanta pena que ja no saps on és l’esperança.
El final, absolutament genial. Llàstima que no hagin ficat aquella escena final a la peli.
No us equivoqueu. Aquest llibre es basa en el:
“Whatever Happened, Happened”
El que diré sempre d’aquest llibre és: Utilització excel•lent del temps. L’escriptora juga amb els temps verbals i ordena les situacions de manera que es pugui entendre creant un fil conductor gairebé impossible de crear. Com unir situacions que han passat en diferents èpoques i alhora fer que el lector no es perdi en el temps?
Si aquesta dona escriu alguna cosa més (esperem-ho) jo estaré esperant.
Mai oblidaré com vesteixen al Henry per una escena en la peli, és igual que en llibre però jo no m’ho podia imaginar de manera tan... ridícula? I em vaig sorprendre i riure.
Personatge preferit: Henry (per sempre... i com la Clare, millor quan és més gran... jj)
Dewey (Vicki Myron) del 25 d’abril al 30 d’abril.
D’acord, vaig plorar amb aquest llibre. Molt... molt... el final fa pena i la historia està molt bé però... és una historia real. Parlem de no-ficció i a mi això... no m’agrada gaire. Bàsicament perquè normalment es tracta de biografies i tot i que aquest llibre estava disfressat amb un gatet moníssim a la portada i com a centre de la historia, l’escriptora ha aprofitat per escriure una autobiografia de manera que hi ha vegades que s’envà del tema principal per explicar-te la seva vida o la del poble: que si em van fer tantes operacions, que si jo amb la meva filla que si el poble i la collita, el escorxador, supermercat, economia, bla bla bla. No m’interessa. Tan de bó m’hagués saltat aquestes parts.
Per altre banda, l’autora em sembla pretensiosa i s’aprofita de la situació. D’acord, aprofitar-se de la situació no té perquè estar malament, però que no fingeixi que no és així. Per altra banda, aquesta dona pateix una forta depressió.... hauria d’anar a un psicòleg... com que això no ho diu suposo que no hi anava quan va escriure el llibre posat que escriu tota la resta... que m’importen a mi la vida d’aquesta dona?
A part d’això, ja dic, vaig plorar perquè alguna part de la essència del llibre em va captar i sobretot la portada, que és mono!!! Però jo penso... la Sophie també sortiria genial en una foto...
El misterio de la isla de Toklan (Joan Manuel Gisbert) del 5 d’abri al 10 d’abril.
Une vie de pintade à Paris (Layla Demay) del 10 d’abril al 27 d’abril.
La mujer del viajero en el tiempo (Audrey Niffenegger) del 20 d’abril al 23 d’abril.
Dewey (Vicki Myron) del 25 d’abril al 30 d’abril.
Vaja, ara apuntant creia que un llibre havia entrat dins del mes d’abril però el vaig començar el dia 1. Així que aquest mes només hi ha quatre llibres per culpa de.... el maleït llibre en francès! Però anem per parts.
Primer de tot diré. Sí, molts cops agafo Hamlet i me’l rellegeixo però la majoria d’aquestes lectures no conten. No les anotaré perquè són gairebé de rutina.
El misterio de la isla de Toklan (Joan Manuel Gisbert) del 5 d’abri al 10 d’abril.
Bé, vaig rescatar el llibre del costat del cine que hi ha prop de casa la Mar. El vaig veure al terra (un llibre!!) i vaig pensar: una senyal (una senyal estranya però...)
Me’l vaig començar a llegir i em va semblar molt interessant, molt misteriós iii gratis!
La narració va variant al llarg del llibre i de forma molt amena i de manera que no puguis entendre res et van plantejant misteris que, jo vaig poder resoldre en la seva majoria. El millor del llibre és l’originalitat, mai havia topat amb un llibre així i també l’imaginar-te estar allà perquè d’alguna manera o altre, repten al lector.
Une vie de pintade à Paris (Layla Demay) del 10 d’abril al 27 d’abril.
És el llibre que se’m va creuar. No és que no m’agradi però... És en francès! I tan col•loquial que la majoria d’expressions no les entenia! El mes que ve tindreu més mostres en francès de moment, la crítica d’aquest llibre haurà d’esperar a que me’l llegeixi bé.
Per cert, crec que és una bona guia per viure a Paris.
La mujer del viajero en el tiempo (Audrey Niffenegger) del 20 d’abril al 23 d’abril.
Què dir? Un dels meus llibres preferits del món (gracies Lisi per descobrir-me’l), ets la millor.
Me’l vaig llegir just abans d’anar a veure la peli i no recordava moltes coses, d’altres, evidentment sí. El que té aquest llibre (que no han passat a la peli) són molts detalls que rosen lo gore, diguéssim massa èxplicits. Fa el llibre més intens i més dramàtic però fa tanta pena que ja no saps on és l’esperança.
El final, absolutament genial. Llàstima que no hagin ficat aquella escena final a la peli.
No us equivoqueu. Aquest llibre es basa en el:
“Whatever Happened, Happened”
Lost
No nomenen a perdidos bàsicament perquè el llibre és anterior, però no és un intent de canviar el passat ni res per l’estil. Simplement és la vida de dues persones (tota la vida), amb una petita trava.El que diré sempre d’aquest llibre és: Utilització excel•lent del temps. L’escriptora juga amb els temps verbals i ordena les situacions de manera que es pugui entendre creant un fil conductor gairebé impossible de crear. Com unir situacions que han passat en diferents èpoques i alhora fer que el lector no es perdi en el temps?
Si aquesta dona escriu alguna cosa més (esperem-ho) jo estaré esperant.
Mai oblidaré com vesteixen al Henry per una escena en la peli, és igual que en llibre però jo no m’ho podia imaginar de manera tan... ridícula? I em vaig sorprendre i riure.
Personatge preferit: Henry (per sempre... i com la Clare, millor quan és més gran... jj)
Dewey (Vicki Myron) del 25 d’abril al 30 d’abril.
D’acord, vaig plorar amb aquest llibre. Molt... molt... el final fa pena i la historia està molt bé però... és una historia real. Parlem de no-ficció i a mi això... no m’agrada gaire. Bàsicament perquè normalment es tracta de biografies i tot i que aquest llibre estava disfressat amb un gatet moníssim a la portada i com a centre de la historia, l’escriptora ha aprofitat per escriure una autobiografia de manera que hi ha vegades que s’envà del tema principal per explicar-te la seva vida o la del poble: que si em van fer tantes operacions, que si jo amb la meva filla que si el poble i la collita, el escorxador, supermercat, economia, bla bla bla. No m’interessa. Tan de bó m’hagués saltat aquestes parts.
Per altre banda, l’autora em sembla pretensiosa i s’aprofita de la situació. D’acord, aprofitar-se de la situació no té perquè estar malament, però que no fingeixi que no és així. Per altra banda, aquesta dona pateix una forta depressió.... hauria d’anar a un psicòleg... com que això no ho diu suposo que no hi anava quan va escriure el llibre posat que escriu tota la resta... que m’importen a mi la vida d’aquesta dona?
A part d’això, ja dic, vaig plorar perquè alguna part de la essència del llibre em va captar i sobretot la portada, que és mono!!! Però jo penso... la Sophie també sortiria genial en una foto...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada