Sóc una mica estranya respecte la música. Potser és perquè no tinc bon gust per la música, la veritat, m’és igual el que consideri la resta de gent, jo escolto el que em ve de gust i per tant escolto molt poca varietat mil cops repetida.
Fa poc, vaig descobrir dr. Horrible sing along blog, del Neil Patrick Harris i evidentment em vaig baixar la B.S.O. Me la vaig posar al Ipod i ara encara, quan vaig caminant no paro d’escoltarla, tota l’estona. Les meves cançons preferides:
Laundry day.
A man’s gotta do
On the rise.
Brand new day.
Aquestes són l’obsessió però les altres també les escolto molt feliç.
Després d’això, o podríem dir que abans però és el que escoltava en el cotxe, era Glee. Els dos cds. Els vaig tindre durant molt temps. Crec que ningú aguantaria amb la mateixa musica en el cotxe com jo.
Bé, vaig decidir canviar... perquè? A sí! Wicked!
Amb el Bernat vaig gravar Wicked i em va vindre de gust escoltar Defiying gravity però si voleu que us digui la veritat, vaig estar escoltant durant molt temps Dancing through life, només aquesta cançó NOMES! Insuportable per algú que no fos jo.
Llavors vaig canviar... perquè? Volia escoltar Les rois du monde però només vaig trobar la versió en karaoke i en el mateix disc, que vaig trobar?
Let’s go to the mall!!! Robin Sparkles!
I encara està ficada en el meu cotxe i no la paro d’escoltar en el cotxe un cop i un altre tot i que... mentida! Com vaig arribar a let’s go to the mall? Gracies al point!!!
The point of no return del fantasma de la opera. També l’estat escoltant durant un bon temps i estava en el mateix cd. Vaig començar let’s go to the mall perquè vaig oblidar tornar a posar el point i van passar un parell de cançons.
M’agradaria tindre sandcastles in the sant en cd.... jj
Muas! Actualització sense interés general, però em venia de gust.
Fa poc, vaig descobrir dr. Horrible sing along blog, del Neil Patrick Harris i evidentment em vaig baixar la B.S.O. Me la vaig posar al Ipod i ara encara, quan vaig caminant no paro d’escoltarla, tota l’estona. Les meves cançons preferides:
Laundry day.
A man’s gotta do
On the rise.
Brand new day.
Aquestes són l’obsessió però les altres també les escolto molt feliç.
Després d’això, o podríem dir que abans però és el que escoltava en el cotxe, era Glee. Els dos cds. Els vaig tindre durant molt temps. Crec que ningú aguantaria amb la mateixa musica en el cotxe com jo.
Bé, vaig decidir canviar... perquè? A sí! Wicked!
Amb el Bernat vaig gravar Wicked i em va vindre de gust escoltar Defiying gravity però si voleu que us digui la veritat, vaig estar escoltant durant molt temps Dancing through life, només aquesta cançó NOMES! Insuportable per algú que no fos jo.
Llavors vaig canviar... perquè? Volia escoltar Les rois du monde però només vaig trobar la versió en karaoke i en el mateix disc, que vaig trobar?
Let’s go to the mall!!! Robin Sparkles!
I encara està ficada en el meu cotxe i no la paro d’escoltar en el cotxe un cop i un altre tot i que... mentida! Com vaig arribar a let’s go to the mall? Gracies al point!!!
The point of no return del fantasma de la opera. També l’estat escoltant durant un bon temps i estava en el mateix cd. Vaig començar let’s go to the mall perquè vaig oblidar tornar a posar el point i van passar un parell de cançons.
M’agradaria tindre sandcastles in the sant en cd.... jj
Muas! Actualització sense interés general, però em venia de gust.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada