La veritat és que res hagués sigut igual si no m’hagués encaparrat a assistir a la projecció de l’últim capítol de Perdidos organitzat per Lost day sota el nom: Oceanic 815. La veritat és que volia anar-hi. Veure Perdidos en pantalla gran em va semblar una oportunitat que segurament no tornaré a tenir i que millor que l’últim capítol? Que a més, em va encantar! (Ja l’havia vist dues vegades). Podria haver anat amb molta gent, és cert, però tothom amb qui podria haver anat... no va vindre. Així que vaig acabar anant jo sola, però com bé he dit, ho veia una oportunitat única.
Vaig arribar a Gavà bastant fàcilment i tot i que em semblava haver-me perdut no va ser així, vaig trobar l’espai Maragall, on es projectava. Vaig entrar una mitja hora abans de començar i vaig esperar asseguda fins que finalment ens van fer entrar a la sala.
Abans del capítol van passar Perdidos en 815 que sempre m’ha semblat molt divertit, vaig poder comprovar com la gent es reia tota junta a cada moment.
Llavors va començar el capítol. Si bé és cert que va haver problemes tècnics en la primera part del capítol també ho és que tothom es va comportar molt bé. Tothom s’ho va agafar amb humor i ningú és va queixar, a més ho van solucionar de seguida i la segona part es va poder veure millor, impossible.
Com no, em vaig emocionar, vaig plorar, vaig veure el capítol per tercer cop (encara quedava un últim cop (diumenge) i quan vaig sortir em va vindre a recollir el meu tiet. Sort d’ell sinó no hagués pogut anar a Gavà i... no hagués tingut lloc on dormir. Com ja he dit, ningú estava disponible aquells dies (per motius de pes).
Vaig dormir unes quantes hores i a les set em vaig despertar perquè a les nou i mitja havia quedat amb la Estefania. Estàvem apuntades a la activitat Estatua de Lost day, la que era al museu egipci. Potser he de retrocedir molt per explicar perquè va ser tant important per mi poder anar a fer aquell taller de jeroglífics. Sóc estudiant d’historia de l’art i havia pensat molt sovint en fer algun curs al museu egipci de Barcelona. N’ hi ha de molt interessants, sí, però molt molt cars. No vaig dubtar en apuntar-me quan vaig veure una mínima oportunitat, a més, era gratis! Va ser genial, va estar al nivell de les meves expectatives i la Macarena Alonso és una gran professional que sap molt de lo seu i això precisament és el que m’agrada, quan la gent parla d’una cosa sabent inclús més del que diu i a més s’emociona amb el que estudia. Això fa que jo també m’interessi més suposo que de manera inconscient per veure que té d’apasionant.
Després d’això (vaig sortir entusiasmada volent apuntar-me a un curs al que... siguem sincers, no m’apuntaré), vaig anar a la casa del llibre. Sí, allà era el Cisne però vaig haver de sortir perquè anava amb la Estefania i ella encara no havia vist l’últim capítol. Tot i així quan em vaig acomiadar d’ella, vaig tornar a la casa del llibre i quan vaig arribar allà vaig quedar enganxada. Estaven parlant sobre el capítol final, les teories, les interpretacions erronies, la simbologia, filosofia, opinions i d’altres sobre l’últim capítol i em va encantar!
Realment m’ho vaig passar molt bé escoltant i sentint intervenir a la gent. Em va ajudar a moblar les idees sobre l’últim capítol tot i que les tenia clares, les havia parlat i no estava equivocada respecte a res. Suposo que necessitava que ho exposessin tot d’un cop.
Lamento dir que tot i estar apuntada a una altre activitat que a més m’hagués agradat molt i m’hagués servit per posteriors projectes, un col•loqui sobre viatges en el temps, no vaig poder anar, per els mateixos problemes que havien fet que al dia anterior jo anés sola al cine. En definitiva tot va confluir en els mateixos dies i en el últim moment em van necessitar, sort que vaig poder gaudir de la resta.
L’experiència en definitiva... segurament és irrepetible.
Vaig arribar a Gavà bastant fàcilment i tot i que em semblava haver-me perdut no va ser així, vaig trobar l’espai Maragall, on es projectava. Vaig entrar una mitja hora abans de començar i vaig esperar asseguda fins que finalment ens van fer entrar a la sala.
Abans del capítol van passar Perdidos en 815 que sempre m’ha semblat molt divertit, vaig poder comprovar com la gent es reia tota junta a cada moment.
Llavors va començar el capítol. Si bé és cert que va haver problemes tècnics en la primera part del capítol també ho és que tothom es va comportar molt bé. Tothom s’ho va agafar amb humor i ningú és va queixar, a més ho van solucionar de seguida i la segona part es va poder veure millor, impossible.
Com no, em vaig emocionar, vaig plorar, vaig veure el capítol per tercer cop (encara quedava un últim cop (diumenge) i quan vaig sortir em va vindre a recollir el meu tiet. Sort d’ell sinó no hagués pogut anar a Gavà i... no hagués tingut lloc on dormir. Com ja he dit, ningú estava disponible aquells dies (per motius de pes).
Vaig dormir unes quantes hores i a les set em vaig despertar perquè a les nou i mitja havia quedat amb la Estefania. Estàvem apuntades a la activitat Estatua de Lost day, la que era al museu egipci. Potser he de retrocedir molt per explicar perquè va ser tant important per mi poder anar a fer aquell taller de jeroglífics. Sóc estudiant d’historia de l’art i havia pensat molt sovint en fer algun curs al museu egipci de Barcelona. N’ hi ha de molt interessants, sí, però molt molt cars. No vaig dubtar en apuntar-me quan vaig veure una mínima oportunitat, a més, era gratis! Va ser genial, va estar al nivell de les meves expectatives i la Macarena Alonso és una gran professional que sap molt de lo seu i això precisament és el que m’agrada, quan la gent parla d’una cosa sabent inclús més del que diu i a més s’emociona amb el que estudia. Això fa que jo també m’interessi més suposo que de manera inconscient per veure que té d’apasionant.
Després d’això (vaig sortir entusiasmada volent apuntar-me a un curs al que... siguem sincers, no m’apuntaré), vaig anar a la casa del llibre. Sí, allà era el Cisne però vaig haver de sortir perquè anava amb la Estefania i ella encara no havia vist l’últim capítol. Tot i així quan em vaig acomiadar d’ella, vaig tornar a la casa del llibre i quan vaig arribar allà vaig quedar enganxada. Estaven parlant sobre el capítol final, les teories, les interpretacions erronies, la simbologia, filosofia, opinions i d’altres sobre l’últim capítol i em va encantar!
Realment m’ho vaig passar molt bé escoltant i sentint intervenir a la gent. Em va ajudar a moblar les idees sobre l’últim capítol tot i que les tenia clares, les havia parlat i no estava equivocada respecte a res. Suposo que necessitava que ho exposessin tot d’un cop.
Lamento dir que tot i estar apuntada a una altre activitat que a més m’hagués agradat molt i m’hagués servit per posteriors projectes, un col•loqui sobre viatges en el temps, no vaig poder anar, per els mateixos problemes que havien fet que al dia anterior jo anés sola al cine. En definitiva tot va confluir en els mateixos dies i en el últim moment em van necessitar, sort que vaig poder gaudir de la resta.
L’experiència en definitiva... segurament és irrepetible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada