Ahir a la nit no sé com vaig arribar a la conclusió de que tenia un greu problema amb les llistes. No sé si algú s’haurà fixat en que tinc la tendència a fer llistes perquè intento evitar-ho; fins al moment de manera més o menys inconscient.
El primer cop que me’n vaig adonar en certa manera va ser quan feia el treball de recerca, de primer a segon de batxillerat i cada cop que quedava amb les noies amb les qui feia el treball jo organitzava tot el que havíem de fer en una llista. Ho feia de manera inconscient, per ordenar el meu cap i no em fixava en que cada dia ho feia fins que una de les noies em va preguntar:
Sempre fas llistes?
Llavors em vaig adonar. Vaig mirar la llista i em horroritzar. No trobo que fer llistes sigui un defecte, però jo no vull ser una persona tant organitzada com per fer llistes. Llavors vaig començar a evitar fer llistes i me’n vaig oblidar fins que ahir per la nit dormint en el sofà, no sé per quin motiu vaig acabar pensant en la meva agenda. Últimament tinc el cap molt espès així que la meva agenda està plena amb la més mínima tonteria a fer cada dia (i a més la tatxo després!), cosa que no he fet... mai, juraria que mai. Diríem que és una llista de coses a fer. Després vaig pensar que abans tenia una llista de pel•lícules que volia comprar, fins ahir volia fer una llista amb les pel•lícules que tenia que veure amb la iaia, de les que tenia que veure amb la Lisi, els treballs que he de fer, els llibres que he de llegir, també apunto idees sobre la meva pròxima historia en forma de llista i finalment em vaig adonar que les llistes havien pres protagonisme últimament en la meva vida primer amb el control que he decidit prendre sobre els llibres que llegeixo, fent una llista al cap del mes i amb la base de dades VESTIDOR que em vaig fer amb tota la meva roba (que no deixa de ser una llista). Ah! I se’m oblidava m’he apuntat a una web que té com a finalitat enviar i rebre postals i he dedicat una llibreta a ordenar totes les direccions a les que tinc que enviar! Copiant fins i tot el text de la postal...
No creieu que el fet d’haver fet aquest blog en certa manera es una forma d’ordenar el que escric?
Suposo que he acabat així de manera inconscient, quan la ment és un caos acaba volent organitzant-se però veient la quantitat de coses que organitzo em sento més caòtica encara. El meu cap no està moblat per ser organitzat, és un caos i més aquests últims dies que a vegades no recordo paraules i em quedo penjada fins que les aconsegueixo dir o no recordo dies concrets confonc dies de la setmana, oblido coses puntuals, etc. Així que veure organització en paper fa que senti la meva ment, en comparació, més desordenada.
Tinc una teoria, i ja em direu si és o no descabellada. Crec que fa molt que no escric, vull dir que no porto a cap personatge a fer res, que no em passo hores davant del Word pensant i relacionant idees i això fa que el meu cap perdi activitat. Crec que es per això que parlo menys i que tot comença a tindre un aspecte estrany... Podríem dir que si: escric doncs existeixo; no escric doncs, no existeixo (val, és una tonteria).
P.D. Em vaig adonar que gairebé tots els llibres... val, tots els llibres d’octubre, estan relacionats amb la mort.
P.D.2. Parlant de mort, ahir vaig començar “A dos metros bajo tierra”, és molt bona.
P.D.3. Que us sembla el disseny del blog?
El primer cop que me’n vaig adonar en certa manera va ser quan feia el treball de recerca, de primer a segon de batxillerat i cada cop que quedava amb les noies amb les qui feia el treball jo organitzava tot el que havíem de fer en una llista. Ho feia de manera inconscient, per ordenar el meu cap i no em fixava en que cada dia ho feia fins que una de les noies em va preguntar:
Sempre fas llistes?
Llavors em vaig adonar. Vaig mirar la llista i em horroritzar. No trobo que fer llistes sigui un defecte, però jo no vull ser una persona tant organitzada com per fer llistes. Llavors vaig començar a evitar fer llistes i me’n vaig oblidar fins que ahir per la nit dormint en el sofà, no sé per quin motiu vaig acabar pensant en la meva agenda. Últimament tinc el cap molt espès així que la meva agenda està plena amb la més mínima tonteria a fer cada dia (i a més la tatxo després!), cosa que no he fet... mai, juraria que mai. Diríem que és una llista de coses a fer. Després vaig pensar que abans tenia una llista de pel•lícules que volia comprar, fins ahir volia fer una llista amb les pel•lícules que tenia que veure amb la iaia, de les que tenia que veure amb la Lisi, els treballs que he de fer, els llibres que he de llegir, també apunto idees sobre la meva pròxima historia en forma de llista i finalment em vaig adonar que les llistes havien pres protagonisme últimament en la meva vida primer amb el control que he decidit prendre sobre els llibres que llegeixo, fent una llista al cap del mes i amb la base de dades VESTIDOR que em vaig fer amb tota la meva roba (que no deixa de ser una llista). Ah! I se’m oblidava m’he apuntat a una web que té com a finalitat enviar i rebre postals i he dedicat una llibreta a ordenar totes les direccions a les que tinc que enviar! Copiant fins i tot el text de la postal...
No creieu que el fet d’haver fet aquest blog en certa manera es una forma d’ordenar el que escric?
Suposo que he acabat així de manera inconscient, quan la ment és un caos acaba volent organitzant-se però veient la quantitat de coses que organitzo em sento més caòtica encara. El meu cap no està moblat per ser organitzat, és un caos i més aquests últims dies que a vegades no recordo paraules i em quedo penjada fins que les aconsegueixo dir o no recordo dies concrets confonc dies de la setmana, oblido coses puntuals, etc. Així que veure organització en paper fa que senti la meva ment, en comparació, més desordenada.
Tinc una teoria, i ja em direu si és o no descabellada. Crec que fa molt que no escric, vull dir que no porto a cap personatge a fer res, que no em passo hores davant del Word pensant i relacionant idees i això fa que el meu cap perdi activitat. Crec que es per això que parlo menys i que tot comença a tindre un aspecte estrany... Podríem dir que si: escric doncs existeixo; no escric doncs, no existeixo (val, és una tonteria).
P.D. Em vaig adonar que gairebé tots els llibres... val, tots els llibres d’octubre, estan relacionats amb la mort.
P.D.2. Parlant de mort, ahir vaig començar “A dos metros bajo tierra”, és molt bona.
P.D.3. Que us sembla el disseny del blog?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada