diumenge, de desembre 27, 2009

Sant esteve culinari

Aquest ha estat el millor sant Esteve de tots els que puc recordar. Perquè? D’acord, hi ha hagut factors.
Primer, que la Lisi per fi ha estat en un dia de festes, ja que havia estat treballant els altres. Immediatament, tinc que apuntar al fet que avui he vist a la Estefania (és el seu sant) perquè ha vingut a buscar la primera part de la seva historia que tot just vaig acabar ahir, cosa que també ha aportat felicitat al moment... (ara no podré llegir qualsevol cosa, em passa molt sovint).


El motiu principal, ha estat aquest: jo he fet el dinar. Tot el dinar! El plat principal, l’amanida i les postres.
He fet fotos de tot. (Fanny! Et tindria que haver fet una foto!) I aquí penjaré una mostra.
En primer lloc i no seguint l’ordre cronològic en que ho he fet sinó en el que ens ho hem menjat, va la pasta gratinada amb beixamel. Quan anava cuinant la beixamel no podia evitar anar tastant-la perquè estava deliciosa.

Amb la pasta he tingut un problema de temps de cocció, ho he colat tot abans de que estigués ben cuit així que ho he tingut que tornar a ficar a bullir.
Finalment al forn... a gratinar!!


L’amanida. Mozzarella amb tomàquets cherry. És una amanida molt molt simple, però amb lo pesat del plat principal ja anava bé. A més, és una de les meves amanides preferides. Se m’ha oblidat d’amanir-la així que quan l’he destapada a taula he tingut que anar a buscar corrents l’oli.
Finalment: El tiramisú!!! Com m’ha pogut quedar tan boníssim? Sóc la millor!! El dia d’avui ha servit per pujar-me el ego culinari. De veritat jo he cuinat tot això? De veritat?
El tiramisú estava boníssim. Aquí veieu el procés.
Bizcochitos empapats en cafè d’albercoc (una variant nova de nespreso (no és publicitat),
barreja de mascarpone, clara muntada, sucre i yema per sobre (ñami).

Espolvorejem cacau en pols iiii altre cop bizcochitos amb cafè i altre cop mascarpone i altre cop cacau.

Simplement, deliciós. Això s’ha de repetir (s’ha de repetir...).


La reacció. Esplèndida. A tothom li ha encantat. Quines han estat les queixes (perquè sempre n’hi ha, si no, saps que en realitat no agrada i t’estan enganyant)? Doncs a la pasta: Aquí una mica de bacon... I jo: mirada assassina...: no en ficaré i a més havia de ser més lleuger.
I en el tiramisú: Ho tens que deixar reposar d’un dia per l’altre. D’acord, en això tenen raó, però només és per la consistència (que tampoc estava gens malament), el gust, era genial (autobombo).


Estic molt plena i molt cansada per haver-me passat el dia a la cuina, però m’ho he passat molt bé i estic orgullosa. (m’han aplaudit!!!!).
El que més il•lusió m’ha fet és que paressin la taula com un dia de festa. Explico. Només érem 6, els de sempre i jo vaig decidir fer el dinar perquè no faríem res especial i que bé, seria com qualsevol altre diumenge. Però la Lisi ha posat els plats blaus, les tovalles de Nadal, una espelma copes... aix... ha sigut perfecte.

Cal apuntar al fet de que vaig fer la compra sense tenir una llista dels ingredients així que basicament... tinc ingredients per setmanes. Vaig comprar una mitjana del triple d'ingredients i ara la nevera està a petar. Tot i així ha valgut la pena i a més ara tinc: 2pots i pico de mascarpone, 3 bosses de formatge ratllat, cacau en pols, dos paquets de motzzarella fresca, dos paquets de pasta rara el pavo, un pot de crema de llet, bizcochitos, un litre i picu de llet sensera, tres paquets de farina... i ... a si! un paquet de tomaquets cherry... mare meva... si que em vaig passar no? almenys no se'm va oblidar cap ingredient, millor que sobri, és un gran lema i mireu... ha estat cert! que importa que ara tinguem ingredients per anys?



Ara ja és de nit (quan per fi ho puc penjar) i a més he anat a passejar amb una pluja com d'asperssor, he vist cumbres borrascosas (anglés subtitulat en anglés), com pot ser que el final d'una pel·licula sigui tant perfecte?! i finalment he estat jugant amb la Lisi.

5 comentaris:

Estefania Álvarez ha dit...

Mire! Que genialissim! A més, surts moníssima en les fotos :)

Tot era tan macu!! (vaig ser la única que ho vaig veure abans que s'ho menjessin!!).

Que xaxi! Tots contents!! Jj molt bé Mire! T'ho vas currar, clar que si. Mire cheff.

Quan em vas enviar el sms em vaig començar a riure. Jj que mona.

Testimuuuuu!!!!!!!

(mira blog historia!!).

Ets la millor, si senyor.

Mireia ha dit...

Sóc la millor!! I tant... ja estic pensant en fer un altre tiramisú... en podria fer 3 amb els ingredients que em van sobrar.

Saps que no vaig comprar ous? per sort n'hi havien a casa.

Quin dels sms?? jj aix... aquell dia estava com donant saltironets. Com el dia 24.

Per cert, cumbres borrascosas... aix... aaaa m'encanta taaaaant!!

(Laurence Olivier Forever!!!)

Estefania Álvarez ha dit...

El de felicitats! xdxd i makavaves de veure.

Jj ous! Menrecordo quan en vam comprar les dos.

Clar que si! I encara no em vist Hamlet d'ell!!!

Estefania Álvarez ha dit...

Akesta entrada es tan llarga k kuan vui mirar si hi han nous comentaris em moro xd

Mireia ha dit...

jjjj, tindré que fer una altre entrada... o posar lo dels comentaris a dalt... jj.