dilluns, de març 08, 2010

Neu


La sorpresa que ens varem emportar quan tot just s’acaben els oscars i la meva mare ve a l’habitació:
–Està nevant!
Jo no m’ho vaig creure en un principi, però voilà! Nevant estava i la Estefania i jo sense poder donar credit.
–No estem al Març?
Ha nevat durant tot el dia i la Estefania havia de tornar a casa amb el seu cotxe, però hi havia molta neu i no li feia gracia. Hem passejat, hem vist neu, hem tornat a casa i quan ha afluixat, després de cantar, la Estefania ha marxat.
Jo he mirat per la finestra. I no ho he pogut resistir, he tornat a sortir. He passejat per el pont de can Vernet disposada amb les meves botes d’aigua a trepitjar el que fos i m’he acabat mullant bastant els pantalons per el riu, però no anava a tornar tant d’hora a casa no?
He tornat més tard, per dinar, després de fer fotos amb la bateria ja esgotada de la camera. Però a la tarda he tornat a veure l’exterior, eren sobre les cinc i el gruix de neu havia augmentat considerablement així com també la gent que s’hi revolcava i no ho he pogut evitar. M’he posat quatre capes de mitjons i dos de pantalons i he sortit. M’he passat donant voltes per sant cugat durant hores. He caminat com el Marc Butler amb la neu cobrint-me els peus per complet (però sense mullarme’ls) i he fet moltes fotos.
Després he tornat a casa.
Entre tot això, he escrit, bastant. Encara que es dificil ambientar una historia a l’estiu quan a l’altre banda del vidre només es veu blanc.