Ahogado en el Tàmesis (Anne Perry) del dia 3 al dia 7.
Aquest llibre m’ha agradat moltíssim. Sent sincers, no, no té acció però tot i així atrapa. Suposo que a part del misteri i de les teories que es van formant en el cap, els personatges són el millor.
La protagonista femenina em recordava moltíssim a les de Kate Mosse. Suposo que ajudava el fet de que és d’època.
A part de Sherlock Holmes no havia llegit abans cap llibre de l’època victoriana (Tot i que és escrit actualment) a Anglaterra que tractes sobre resoldre un crim i per tant, en aquest cas, que tingués de protagonista a un policia.
L’ambientació, la descripció de la societat i els passos a seguir per conèixer a segons qui, els prejudicis, és un llibre que et fa gaudir només llegint-lo, tot i que vols saber com es resol el cas.
Jo havia tingut una teoria gairebé des del principi, que al final ha resultat no ser certa. Tot i així m’agraden molt els llibres que et fan pensar.
Orgullo y prejuicio (Jane Austen) del dia 7 al dia 16.
Tenia por de que no m’agradés quan me’l vaig començar. Després de tot, m’encanten les pel•lícules i els personatges i: txan! Em va encantar. Els personatges estan definits d’una manera perfecte. I poder veure tots els successos en paper ho fa tot molt més esclaridor i fa que entenguis més al Darcy.
Potser el que més m’ha sorprès és que tots els personatges són un món propi i tenen la seva historia i els protagonistes només són protagonistes per el fet de aparèixer més. No estan menys definits ni són narrats de forma diferent. És estrany d’explicar.
A més és molt còmode de llegir i bé de gust constantment. Té ritme iiii, no hi havia cap escena que no hagués vist ja en una pel•lícula (no ho considero ni bo ni dolent).
Persuasión (Jane Austen) del dia 16 al dia 28
Bé, vaig començar sense enterar-me de res, ho he de confessar. Masses personatges, noms estranys que no havia sentit fins el moment etc. Però em vaig adaptar i de cop em va caure genial la protagonista, encara que sé que no és molt corrent (normal) i el prota encara més.
La seva historia és molt maca, dona gust llegir una historia en que els protagonistes es coneixen des de fa temps i no que es coneixen de cop i s’enamoren del no res. És genial saber que tenen un passat conjunt.
La tempesta (William Shakespeare) del dia 29 al dia 1 de juliol.
El primer que vaig pensar (només començar el primer acte). Això... és com perdidos. No d’una manera exacta però ... em sonaven cada cop més coses. El fet de que tot passi en una illa, que un vaixell naufragui, que tots sobrevisquin... que hi hagi gent visquen a la illa un pare amb una filla i la filla mai hagi vist més que l’illa... mmmm coses així que dius: això ja ho he vist? De fet, clar, no m’importa. De fet fins i tot m’agrada, resulta divertit pensar que s’han basat (perquè... que no m’enganyin... ho han fet).
Com més t’acostes al final, més evident es fa. Per començar, dues persones jugant als escacs, sense cap motiu aparent... un personatge que diu:
Això que passa no té res de natural: Anem de cosa estranya a cosa estranya.
(com perdidos potser?)
Iiii la manera en que acaba.... mmm jjj em fa gracia pensar-ho i tinc ganes de veure alguna adaptació o l’obra si és que està enregistrada.
Si algú m’ho pot fer arribar, aquí espero.
Doncs aquests són els quatre llibres de Juny. M’he adonat que tots són d’autors anglesos (2 de Jane Austen, no era molt difícil). De fet crec que els autors anglesos tenen coses en comú tot i que no comparteixin ni gènere ni època. És estrany però sempre te “alguna cosa” que aporten aquests llibres. (i això que aquest mes no ha caigut res de Sherlock Holmes).
Són les dues de la nit. Vaig a dormir.
Aquest llibre m’ha agradat moltíssim. Sent sincers, no, no té acció però tot i així atrapa. Suposo que a part del misteri i de les teories que es van formant en el cap, els personatges són el millor.
La protagonista femenina em recordava moltíssim a les de Kate Mosse. Suposo que ajudava el fet de que és d’època.
A part de Sherlock Holmes no havia llegit abans cap llibre de l’època victoriana (Tot i que és escrit actualment) a Anglaterra que tractes sobre resoldre un crim i per tant, en aquest cas, que tingués de protagonista a un policia.
L’ambientació, la descripció de la societat i els passos a seguir per conèixer a segons qui, els prejudicis, és un llibre que et fa gaudir només llegint-lo, tot i que vols saber com es resol el cas.
Jo havia tingut una teoria gairebé des del principi, que al final ha resultat no ser certa. Tot i així m’agraden molt els llibres que et fan pensar.
Orgullo y prejuicio (Jane Austen) del dia 7 al dia 16.
Tenia por de que no m’agradés quan me’l vaig començar. Després de tot, m’encanten les pel•lícules i els personatges i: txan! Em va encantar. Els personatges estan definits d’una manera perfecte. I poder veure tots els successos en paper ho fa tot molt més esclaridor i fa que entenguis més al Darcy.
Potser el que més m’ha sorprès és que tots els personatges són un món propi i tenen la seva historia i els protagonistes només són protagonistes per el fet de aparèixer més. No estan menys definits ni són narrats de forma diferent. És estrany d’explicar.
A més és molt còmode de llegir i bé de gust constantment. Té ritme iiii, no hi havia cap escena que no hagués vist ja en una pel•lícula (no ho considero ni bo ni dolent).
Persuasión (Jane Austen) del dia 16 al dia 28
Bé, vaig començar sense enterar-me de res, ho he de confessar. Masses personatges, noms estranys que no havia sentit fins el moment etc. Però em vaig adaptar i de cop em va caure genial la protagonista, encara que sé que no és molt corrent (normal) i el prota encara més.
La seva historia és molt maca, dona gust llegir una historia en que els protagonistes es coneixen des de fa temps i no que es coneixen de cop i s’enamoren del no res. És genial saber que tenen un passat conjunt.
La tempesta (William Shakespeare) del dia 29 al dia 1 de juliol.
El primer que vaig pensar (només començar el primer acte). Això... és com perdidos. No d’una manera exacta però ... em sonaven cada cop més coses. El fet de que tot passi en una illa, que un vaixell naufragui, que tots sobrevisquin... que hi hagi gent visquen a la illa un pare amb una filla i la filla mai hagi vist més que l’illa... mmmm coses així que dius: això ja ho he vist? De fet, clar, no m’importa. De fet fins i tot m’agrada, resulta divertit pensar que s’han basat (perquè... que no m’enganyin... ho han fet).
Com més t’acostes al final, més evident es fa. Per començar, dues persones jugant als escacs, sense cap motiu aparent... un personatge que diu:
Això que passa no té res de natural: Anem de cosa estranya a cosa estranya.
(com perdidos potser?)
Iiii la manera en que acaba.... mmm jjj em fa gracia pensar-ho i tinc ganes de veure alguna adaptació o l’obra si és que està enregistrada.
Si algú m’ho pot fer arribar, aquí espero.
Doncs aquests són els quatre llibres de Juny. M’he adonat que tots són d’autors anglesos (2 de Jane Austen, no era molt difícil). De fet crec que els autors anglesos tenen coses en comú tot i que no comparteixin ni gènere ni època. És estrany però sempre te “alguna cosa” que aporten aquests llibres. (i això que aquest mes no ha caigut res de Sherlock Holmes).
Són les dues de la nit. Vaig a dormir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada