divendres, de juliol 02, 2010

Dexter


Afegits:






Des que vaig començar amb Dexter, vaig veure amb els meus pares, tres temporades seguides. Ara només falta la quarta! Tinc moltissimes ganes.
No he pogut fer cap entrada dedicada fins ara perquè he estat ocupada amb exàmens, novel•la i altres coses.
Podria dir que el meu personatge preferit és el Dexter, i de fet ho és. La dualitat de la seva psicologia m’encanta i quan té problemes amb ell mateix i amb el que fa; però per altra banda està la Deborah, la seva germana. És un personatge molt autèntic i deixa anar cada una que... bé, direm que és un personatge únic. No n’he vist una d’igual en cap altre lloc.
El fet de que el protagonista sigui un assassí en sèrie podria ser un problema per empatitzar amb ell però... a la majoria de gent que veu la sèrie li cau genial el Dexter! Això és un problema? A mi em fa riure molt... és estrany però és així. I dic una de bestieses veient aquesta sèrie.
(Dexter mata a algú)
JO: Per fi!
MAMA: T’alegres de que mati a algú? (amb somriure)
JO: És que portava molt temps sense matar a ningú pobret.
El millor de la sèrie definitivament és que tot i que cada capítol té una temàtica, és una sèrie seguida en que no et pots perdre ni un sol capítol. I ho dic més que cap altre perquè en cada capítol passen moltissimes coses. Té un ritme molt ràpid i en toooots els capítols passen coses dignes d’un final de temporada d’una altre sèrie. Almenys a mi sempre em té en tensió. En un moment pot canviar tot.
En quan a les temporades. La primera em va agradar molt (moltissim!). Però clar un cop acabada la primera temporada, què? Què pretenien fer a la segona. Aquí és quan arriba el nou personatge que cau fatal (almenys a mi) i... bé.. tot té un color estrany però continua sent Dexter. Hi ha situacions millors que les de la primera temporada i el seguiment de la historia i l’aprofundiment de personatges és millor. Llavors arriba la tercera temporada i pux, un altre personatge poxo però que porta a situacions que uaaaaaau. Així que diria que em quedo amb la primera temporada però les següents tenen moment massa bons i situacions inigualables sent la historia gens envejable a la primera.
L’humor segurament és el millor. En una sèrie que va d’assassinats, l’humor és important i n’hi ha molt. Diria que sí es nota que és la mateixa guionista que crepusculo (i només és una!) el monòleg interior fa molt és amb el que més ric. Amb la incomprensió que té del món el Dexter, perquè realment... ho veus i comprens el que pensa.
És el tipus d’assassí en sèrie que realment són bons. Meticulosos, nets i amb un codi. Tenint en conte que al Dexter no li fa massa gracia la sang i que la seva feina és examinar mostres.
Frases:
Sangre. A veces me produce repulsión. Otras me ayuda a controlar el caos.
Soy un monstruo muy pulcro.
Esta noche es la noche. Y va a volver a pasar, una y otra vez… tiene que pasar.
Si Dios está en los detalles, y yo creyese en Dios, Él estaría en esta sala conmigo. (aquesta és genial. La diu quan està descuartitzant)
Me encanta Halloween. La única época del año en que todos usan mascaras, no sólo yo. La gente cree que es divertido fingir ser un monstruo. Yo paso mi vida fingiendo que no lo soy. Hermano, amigo, novio. Todos parte de mi colección de disfraces. Algunos podrán decir que soy un fraude. Yo prefiero pensar que soy un maestro del disfraz.
De alguna manera es tranquilizante saber que no soy el único en fingir ser normal.

M’he estat rient buscant frases jj. Aiiiix. Tinc ganes de la quarta.