Avui es molt tard, hem arribat tard a casa, però ja que em llegiu suposo que he d’escriure, no? A més, si no quan ho faré?
Avui no és que haguem vist gaire cosa, sembla ser que portem un ritme lent i a més, ens perdem molt. Sabeu que vaig dir que no havia de guiar? Doncs no, no ho hauria de fer... comprovadíssim.
Avui hem sortit més tard de casa pel matí la idea era fer tot el que tenim a prop sense utilitzar transport i així ho hem fet tot i que a prop és per dir alguna cosa.
Primer hem anat al Laterà tot i que abans hem vist una església, es deia Scala santa o una cosa així. Hem entrat i hem vist una escala tota congestionada, semblava moltíssim gent pujant molt lenta una escala he suposat jo que perquè hi havia cua. Però no, la veritat ha estat més terrible i m’ha agafat algo quan he llegit que aquella maleïda escala s’havia de pujar de genolls, només recordar-ho em donen calfreds ho trobo brrrr... he sortit corrents d’allà... gent boja. Aquestes coses em fan molta angunia.
El Laterà era just al costat i és encara més impressionant del que m’esperava. Molts daurats, cinc naus, gran il•luminació i molta grandesa.
Després, santa Maria Maggiore. És una església antiga modificada en època moderna i conserva mosaic del S.V. És plena de tombes i he tingut una intuïció “on he sentit jo que aquí està enterrat Bernini?” Així que m’he posat a buscar Bernini però com no tenia la seguretat que estava enterrat allà no sabia per on començat ni si estava buscant en va. Llavors al estil Robert Landong, he agafat el mòbil i m’he connectat a Internet en busca de la tomba de Bernini i sí, estava allà tot i que és molt petiteta. L’hem trobada!
Per acabar el matí i de tornada hem passat per un jardí... que no recordo com es deia i després hem anat a dinar (el tiramisú no era prou bó).
Hem anat a casa, es necessitava recarregar piles i hem sortit tard per veure el que voliem veure de nit. El problema és que ens hem posat en camí més tard de l’esperat per culpa dels autobusos... per no dir que... estava plovent moltissim quan hem sortit. Primer m’he perdut amb les parades de bus, sóc un desastre amb l’orientació no sé ni perquè em deixen el plànol. I després el bus ha trigat més de mitja hora en arribar, quan hem baixat del bus ja era fosc.
El bus ens ha deixat a la plaça Barberini on és la font de Tritó de Bernini i clar, ens hem hagut d’aturar.
Hem arribat a la fontana di trevi ja cansats de tant perdrens però jo he començat a donar saltets... es tan... perfecte! Si ja dic jo que Bernini...
Tot seguit, camí a plaça Espanya (amb fontana barcazza, com no, Bernini), i com no, ens hem tornat a perdre però aquest cop ens hem trobat millor. Un cop a plaça Espanya he comprés el meu problema: Necessitava un gelat! Per fer-me la foto. He començat a voltar sola pels carrers proper i per fi en un carreró he trobat una gelateria ja prop les 9 de la nit.
Tot pintava malament per tornar a casa... estavem cansats i a saber quan tornaria a passar un bus en diumenge a aquelles hores i amb el terrible tràfic de Roma. Però ha passat un taxi, per plaça Espanya i tot i que és conegut que no m’agraden gens els taxis, aquest ens ha salvat la vida. A més, el taxista ha aconseguit saltarse tot l’embotallament.
I perquè veieu l'estil deixo una foto de regal:
Avui hem sortit més tard de casa pel matí la idea era fer tot el que tenim a prop sense utilitzar transport i així ho hem fet tot i que a prop és per dir alguna cosa.
Primer hem anat al Laterà tot i que abans hem vist una església, es deia Scala santa o una cosa així. Hem entrat i hem vist una escala tota congestionada, semblava moltíssim gent pujant molt lenta una escala he suposat jo que perquè hi havia cua. Però no, la veritat ha estat més terrible i m’ha agafat algo quan he llegit que aquella maleïda escala s’havia de pujar de genolls, només recordar-ho em donen calfreds ho trobo brrrr... he sortit corrents d’allà... gent boja. Aquestes coses em fan molta angunia.
El Laterà era just al costat i és encara més impressionant del que m’esperava. Molts daurats, cinc naus, gran il•luminació i molta grandesa.
Després, santa Maria Maggiore. És una església antiga modificada en època moderna i conserva mosaic del S.V. És plena de tombes i he tingut una intuïció “on he sentit jo que aquí està enterrat Bernini?” Així que m’he posat a buscar Bernini però com no tenia la seguretat que estava enterrat allà no sabia per on començat ni si estava buscant en va. Llavors al estil Robert Landong, he agafat el mòbil i m’he connectat a Internet en busca de la tomba de Bernini i sí, estava allà tot i que és molt petiteta. L’hem trobada!
Per acabar el matí i de tornada hem passat per un jardí... que no recordo com es deia i després hem anat a dinar (el tiramisú no era prou bó).
Hem anat a casa, es necessitava recarregar piles i hem sortit tard per veure el que voliem veure de nit. El problema és que ens hem posat en camí més tard de l’esperat per culpa dels autobusos... per no dir que... estava plovent moltissim quan hem sortit. Primer m’he perdut amb les parades de bus, sóc un desastre amb l’orientació no sé ni perquè em deixen el plànol. I després el bus ha trigat més de mitja hora en arribar, quan hem baixat del bus ja era fosc.
El bus ens ha deixat a la plaça Barberini on és la font de Tritó de Bernini i clar, ens hem hagut d’aturar.
Hem arribat a la fontana di trevi ja cansats de tant perdrens però jo he començat a donar saltets... es tan... perfecte! Si ja dic jo que Bernini...
Tot seguit, camí a plaça Espanya (amb fontana barcazza, com no, Bernini), i com no, ens hem tornat a perdre però aquest cop ens hem trobat millor. Un cop a plaça Espanya he comprés el meu problema: Necessitava un gelat! Per fer-me la foto. He començat a voltar sola pels carrers proper i per fi en un carreró he trobat una gelateria ja prop les 9 de la nit.
Tot pintava malament per tornar a casa... estavem cansats i a saber quan tornaria a passar un bus en diumenge a aquelles hores i amb el terrible tràfic de Roma. Però ha passat un taxi, per plaça Espanya i tot i que és conegut que no m’agraden gens els taxis, aquest ens ha salvat la vida. A més, el taxista ha aconseguit saltarse tot l’embotallament.
I perquè veieu l'estil deixo una foto de regal:
Final perfecte per un dia esgotador.
Demà el Vaticà!
Demà el Vaticà!
2 comentaris:
Noooooooooo perque la gent fa això??? No es pot portar sandalies amb mitjons! Es de guiri!
M'encanta la foto del gelat (pistaxo??) i que guai que trobessis la tomba!!!!
Quan tornes!?
Per cert! LA foto mbl quin cuadre es?
Es que es súper peque! Me las enviada tú, no? (suposo k si jaja).
Jo.. no hi ha un sol dia de solet?? Aquí no plou!
El gelat era de menta i xocolata.
La foto del móbil era per escollir llibreta... però crec que fracasaré.
Avui ha fet molt sol. S'està bé.
La foto dels mitjons amb sandalies... el meu papi... no té remei... jj
Publica un comentari a l'entrada