dilluns, de setembre 20, 2010

Dia 5 a Roma

Matí al Vaticà i tornar a casa perquè no podíem més.
Hem estat caminant i donant tombs.



Hem arribat al Vaticà ben d’hora i hem entrat per la entrada de tiquet reservat, així ens hem saltat la llarguíssima cua que hi havia per entrar als museus vaticans. H Ens hem trobat al vestíbul un home fent taichi (tranquils, hi ha video, ja els veureu) ... mentre escoltava a la seva guia i acte seguit ens hem adonat que havíem perdut a la meva mare. L’hem anada a buscar, només havia anat al lavabo i trigava molt així que els dos hem anat cap al lavabo... però no hi era! El meu pare m’ha fet tornar al vestíbul i... m’he perdut!!!!!!! Quan he aconseguit tornar al vestíbul he trobat a la meva mare que també s’havia perdut i finalment quan el papi ha arribat també ens ha dit que s’havia perdut. Allò és laberíntic!!! Però per fi estàvem tots junts i hem començat la visita.



A recalcar les col•leccions d’art grec, romà, egipci i mesopotàmic (de per llà). També les grans galeries i sales amb pintures i d’altres plenes d’escultura a banda i banda.



Quan ens hem posat de camí a la capella sixtina caminàvem en massa entre moltíssima gent i també molts grups tots juntets a risc de perdre’ns. Després de passar per moltes sales hem arribat. Havíem parat abans per mirar la composició de les pintures abans d’entrar per interioritzar la iconografia. Aquí és on m’ha tocat explicar. En realitat devia ser dels dies en que hi ha poca gent perquè hem pogut moure’ns bastant lliurement quan recordo que l’últim cop gairebé no podies donar un pas.



Llavors és quan ens hem equivocat, hem pres la porta incorrecta i enlloc d’anar cap a la basílica, hem tornat als museus vaticans i com més tard ens hem adonat, o és sortia per la porta de la capella sixtina a la basílica o s’ha de donar tota la volta al vaticà primer sortint.... i això és el que hem fet.
En aquest procés, el meu pare ha vist a un home venent sombrilles i... no ho ha pogut evitar... n’ha comprat una. Juro que no és culpa meva! Quan ha preguntat quan valia i li han dit 5 euros gairebé s’hi ha tirat a sobre... aix... que mono ell.
Hem arribat a la plaça de sant Pere (Bernini de nou), l'obelisc, les fonts que exploten a angeles i demonios, la grandiositat... i txaaaaan.... cues... per entrar a la basílica i un cop allà per veure les tombes dels papes i per la cúpula.



Hem entrat a la basílica després de passar sense problema el control d’indumentaria ... i... mare meva! Perquè és tan gran??? Nono, molt maca però monumental. Per això van deixar de banda el Laterà, per fer una cosa encara més espectacularment gran. La cúpula de Miquel Àngel l’hem mirada des de baix i el baldaquí de Bernini ens l’hem mirat de totes direccions. Estàvem pensant si està fet de fusta però nono... de cap manera, fet de bronze... no el recordava taaaaaaaaaaaan grandiós. Tot ho fan a mida gegant aquí.



Quan hem sortit ens estàvem arrossegant, no només ells jo també... pufff, és esgotador.
Ara només falta el gelat de la tarda, ells es queden a casa a descansar, jo vaig a buscar un gelat. Espero que ens doni temps amb els dies que falten a veure-ho tot.

Torno dijous a la nit.

Curiositat:

Fixeu-vos en aquesta barbaritat iconografica romana.



És un Anubis vestit de grec amb el ceptre d'Hermes la lluna de Artemis (Diana) i un disc solar alat!!! (Info: Ni en una representació egipcia un Anubis portaria mai un disc solar alat... que pinta?)

6 comentaris:

Anònim ha dit...

La veritat podria portar cualsevol cosa que jo ho veuria normal.
Lis

Mireia de No Honrubia ha dit...

no ho crec... t'infravalores germaneta.

Estefania ha dit...

VIdeo! video!!

Lo del anubis... es com... no podieu cagar-la més. ¿Qui la fet?

Mireia de No Honrubia ha dit...

La van trobar en una tomba romana suposo que del S.I o II d.C o així. Tenien una gran barreja.

Estefania ha dit...

Estaria begut l'escultor?

Mireia de No Honrubia ha dit...

Potser ho va veure en un somni... una visió o alucinació i li va semblar bona idea.

Suposo que va pensar: com més elements li posi, més protegirà. Perquè, a saber que portava a la mà dreta.