Vaig descobrir Torchwood per casualitat i gracies a Torchwood vaig descobrir doctor Who. Mai havia necessitat tant veure una sèrie en versió original; no us equivoqueu, no és musical, el que passa és que l’anglès que parlen és perfecte, preciós, impossible d’escapar d’ell.
Tot va ser casualitat perquè vaig descobrir Torchwood a casa del meu tiet quan passava un parell de dies amb el Bernat. Ells estaven veient Torchwood i vaig veure el final de la primera temporada i bastants capítols de la segona. La veritat és que no ho entenia gaire perquè no havia seguit la sèrie però em va encantar. Després em van dir que era un spin off de Doctor Who i com el meu tiet em va donar aquesta sèrie perquè li passes a la Lisi, jo la vaig posar a casa per veure-la amb els meus pares. La cosa, la veritat, no va començar bé perquè el primer capítol de doctor Who no és massa bo però a mi ja em van atrapar els personatges, els meus pares van accedir a veure un altre capítol i després d’uns quants, ja no podíem parar. És genial. A mi m’agraden sobretot els capítols en que van enrere en el temps, l’ambientació està molt ben aconseguida i no saps els personatges que et trobaràs. A més, com jo havia vist Torchwood, em vaig adonar que en feien referència de tant en quant però sense pretendre que l’espectador se’n adonés.
El fet de veure la sèrie en anglés, també va ser una sort. Perquè el meu tiet em va preguntar: La Lisi veu les series doblades o en V.O.S? jo vaig dubtar perquè la Lisi les veu de les dues maneres però finalment em vaig decidir per la versió subtitulada. Quin gran encert!!!!! Perquè? Perquè els anglesos parlen molt bé! Sí veus una sèrie o pel•lícula anglesa, s’ha de veure en V.O.S. Sobretot aquesta i sobretot a partir de la segona temporada on comença a aparèixer el David Tennant, és un actor extraordinari i si no li escoltes la veu et perds molt dels seus matisos. Jo ja l’havia vist en un petit paper a Harry Potter però aquí em va sorprendre i a més investigant vaig saber que havia guanyat vuit premis per aquesta sèrie i que era el Hamlet de la Royal Shakespeare Company! Es pot ser més important com a actor? Ja et dic jo que no. I donat l’èxit que ha tingut la versió la van gravar en pel•lícula. Pel•lícula que tinc i que dintre de poc veuré. En tinc moltes ganes! Ho sento per la resta de Hamlets però tinc moltes esperances en que el David Tennant sigui el millor Hamlet mai vist.
Tornant a Doctor Who, pot semblar una sèrie estúpida i, a vegades ho és. Agafa la ciència ficció com una cosa no molt seriosa, no es paren a explicar com funcionen les coses. Viatgen en el temps? Doncs ho fan! No es para a pensar en aspectes tècnics de viatges en el temps i la seva nau és bastant carracosa. La condueix a vegades posant un peu sobre els mandos perquè no té prou amb les mans. La TARDIS, la nau... és la millor nau espacial ... la meva preferia diguem’ne. Perquè? A part de que viatja per el temps, té forma de cabina de policia dels anys 50-60, és molt mona i gairebé em preocupa més que els protagonistes. Quan li passa alguna cosa a la TARDIS, jo em preocupo. Perquè... em preocupo molt amb aquesta sèrie. M’estresso! Molt. Pregunteu als meus pares... i a la Sophie... a vegades tinc que achucharla perquè estic dels nervis. Té un ritme molt àgil i estressant, és que no hi ha altre paraula.
Per qui no hagi vist la sèrie mai recomano aquest capítol. És de la tercera temporada i no surt la Rose... com tampoc surt molt el Doctor però no li cal més explicació que la que té en si mateix, la protagonista és única d’aquest capítol vol dir que no ha sortit abans i suposo que no sortirà després. A més fa una mica de por, passa en època actual i... a mi em va semblar simplement genial, a la meva mare també. Des del principi vaig pensar que es podia veure com una pel•lícula independent de la sèrie, només que dura tres quarts d’hora.
http://www.megavideo.com/?s=seriesyonkis&v=H55700E2&confirmed=1
Una mansió antiga i que fa por, àngels de pedra que fan més por encara plorant a lo Wishing, un final rodonet i una advertència final per l’espectador digna de pel•lícula de por...
"Don't Blink. Blink and you're dead. Don't turn your back. Don't look away. And don't Blink. Good Luck."
La protagonista del capítol es la Kitty de Orgullo y prejuicio i la Isabella de l’abadia de Northanger a més aquest any estaba nominada al Oscar per an Education.
Encara em falta molt per veure! Així que potser quan acabi la sèrie o quan comenci amb l’spin off, Torchwood, digui alguna cosa més.
Tot va ser casualitat perquè vaig descobrir Torchwood a casa del meu tiet quan passava un parell de dies amb el Bernat. Ells estaven veient Torchwood i vaig veure el final de la primera temporada i bastants capítols de la segona. La veritat és que no ho entenia gaire perquè no havia seguit la sèrie però em va encantar. Després em van dir que era un spin off de Doctor Who i com el meu tiet em va donar aquesta sèrie perquè li passes a la Lisi, jo la vaig posar a casa per veure-la amb els meus pares. La cosa, la veritat, no va començar bé perquè el primer capítol de doctor Who no és massa bo però a mi ja em van atrapar els personatges, els meus pares van accedir a veure un altre capítol i després d’uns quants, ja no podíem parar. És genial. A mi m’agraden sobretot els capítols en que van enrere en el temps, l’ambientació està molt ben aconseguida i no saps els personatges que et trobaràs. A més, com jo havia vist Torchwood, em vaig adonar que en feien referència de tant en quant però sense pretendre que l’espectador se’n adonés.
El fet de veure la sèrie en anglés, també va ser una sort. Perquè el meu tiet em va preguntar: La Lisi veu les series doblades o en V.O.S? jo vaig dubtar perquè la Lisi les veu de les dues maneres però finalment em vaig decidir per la versió subtitulada. Quin gran encert!!!!! Perquè? Perquè els anglesos parlen molt bé! Sí veus una sèrie o pel•lícula anglesa, s’ha de veure en V.O.S. Sobretot aquesta i sobretot a partir de la segona temporada on comença a aparèixer el David Tennant, és un actor extraordinari i si no li escoltes la veu et perds molt dels seus matisos. Jo ja l’havia vist en un petit paper a Harry Potter però aquí em va sorprendre i a més investigant vaig saber que havia guanyat vuit premis per aquesta sèrie i que era el Hamlet de la Royal Shakespeare Company! Es pot ser més important com a actor? Ja et dic jo que no. I donat l’èxit que ha tingut la versió la van gravar en pel•lícula. Pel•lícula que tinc i que dintre de poc veuré. En tinc moltes ganes! Ho sento per la resta de Hamlets però tinc moltes esperances en que el David Tennant sigui el millor Hamlet mai vist.
Tornant a Doctor Who, pot semblar una sèrie estúpida i, a vegades ho és. Agafa la ciència ficció com una cosa no molt seriosa, no es paren a explicar com funcionen les coses. Viatgen en el temps? Doncs ho fan! No es para a pensar en aspectes tècnics de viatges en el temps i la seva nau és bastant carracosa. La condueix a vegades posant un peu sobre els mandos perquè no té prou amb les mans. La TARDIS, la nau... és la millor nau espacial ... la meva preferia diguem’ne. Perquè? A part de que viatja per el temps, té forma de cabina de policia dels anys 50-60, és molt mona i gairebé em preocupa més que els protagonistes. Quan li passa alguna cosa a la TARDIS, jo em preocupo. Perquè... em preocupo molt amb aquesta sèrie. M’estresso! Molt. Pregunteu als meus pares... i a la Sophie... a vegades tinc que achucharla perquè estic dels nervis. Té un ritme molt àgil i estressant, és que no hi ha altre paraula.
Per qui no hagi vist la sèrie mai recomano aquest capítol. És de la tercera temporada i no surt la Rose... com tampoc surt molt el Doctor però no li cal més explicació que la que té en si mateix, la protagonista és única d’aquest capítol vol dir que no ha sortit abans i suposo que no sortirà després. A més fa una mica de por, passa en època actual i... a mi em va semblar simplement genial, a la meva mare també. Des del principi vaig pensar que es podia veure com una pel•lícula independent de la sèrie, només que dura tres quarts d’hora.
http://www.megavideo.com/?s=seriesyonkis&v=H55700E2&confirmed=1
Una mansió antiga i que fa por, àngels de pedra que fan més por encara plorant a lo Wishing, un final rodonet i una advertència final per l’espectador digna de pel•lícula de por...
"Don't Blink. Blink and you're dead. Don't turn your back. Don't look away. And don't Blink. Good Luck."
La protagonista del capítol es la Kitty de Orgullo y prejuicio i la Isabella de l’abadia de Northanger a més aquest any estaba nominada al Oscar per an Education.
Encara em falta molt per veure! Així que potser quan acabi la sèrie o quan comenci amb l’spin off, Torchwood, digui alguna cosa més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada