Romeu i Julieta (William Shakespeare) Del dia 13 al dia 18 de febrer.
La orquídea blanca (Carmen Maria Cañamero) Del dia 7 al dia 13 de març.
Vértigo (Pierre Boileau, Thomas Narcejac) del dia 14 al dia 18 de març.
Muerte en el Nilo (Agatha Christie) Del dia 18 al dia 25 de març.
Romeu i Julieta (William Shakespeare) Del dia 13 al dia 18 de febrer.
Fins ara no havia llegit romeu i Julieta i molts ho consideraven un crim. Potser és cert. Però conec a gent que no ha llegit Hamlet... i tampoc passa res, no? Perquè Romeu i Julieta és més important? Suposo que tothom coneix l’historia i per això d’alguna manera està en la ment de cada persona però al llegir-ho no m’ha semblat millor que altres obres de Shakespeare (tampoc pitjor!). La veritat és que, com sol passar amb Shakespeare et trobes idees interesants constantment i el fet d’haver-se d’allunyar de la visió que es te de la gran historia d’amor de tota la humanitat, m’agrada. No és una historia d’amor excepcional perquè acabin morts ni perquè actuïn contra els seus pares. Hem de tindre en conte una cosa, Romeu està enamorat a més no poder d’una altre noia abans d’enamorar-se de Julieta! La seva personalitat va canviant però al principi es subratlla el seu caràcter de... tontet.
El que em va faltar va ser un soliloqui del Benvolio però... no hi és allà on en el musical hi ha el seu solo. La reflexió que hi ha en aquella cançó i que no està en l’obra sempre m’ha semblat molt interessant.
La orquídea blanca (Carmen Maria Cañamero) Del dia 7 al dia 13 de març.
Vaig començar a llegir el llibre perquè alguna cosa em va cridar. Quan el vaig començar ja ni recordava el caràcter vampíric que era principalment el que em tirava enrere, la veritat és que fa un temps en vaig quedar saturada.
Però lluny de qualsevol llibre de vampirs o llibre d’amor trobem una historia molt original amb una estructura no convencional.
El que em va sorprendre va ser el caràcter de cultura general que te la novel•la. Parlem de astronomia, literatura, molt sobre Hamlet (cosa que, us ho podeu imaginar, m’encanta!), filosofia... alhora que hi ha punts disney i fins i tot la protagonista canturreja: you are the music in me. Molts sabeu que vaig cantar aquesta cançó en una actuació al casal i que el meu despertador és: i want it all. Així que no vaig poder evitar que tota aquesta barreja tant poc comú fes que continués llegint.
El que em va sorprendre és que creus que l’historia anirà d’una manera i, tot i que no vull desvetllar el final, no és corrent.
Vértigo (Pierre Boileau, Thomas Narcejac) del dia 14 al dia 18.
Quan vaig veure la pel•lícula vaig quedar afectada. Mai una pel•lícula m’havia inquietat d’aquesta manera... potser la manera de presentar els fets o només l’historia o el comportament de certs personatges van fer que quedés amb els ulls clavats a la pantalla fins i tot després d’acabar.
Vaig començar la cerca del llibre primer per biblioteques però no era enlloc així que vaig començar a buscar en llibreries, res. Així que vaig buscar més, ho vaig demanar i m’ho van portar, al final només em va costar tres euros i el vaig llegir esperant que fos millor o pitjor que la pel•lícula.
No em va afectar tant com la pel•lícula però l’ambientació en va agradar tant... en el llibre tot passa a París, en la pel•lícula a sant Francisco. No dic que no m’agradi sant Francisco dic que, si s’ha d’anar a un museu... s’ha d’anar al Louvre! I un museu de sant Francisco no el pot substituir.
Les diferencies entre el llibre i la pel•lícula hi són. La primera és millor en la pel•lícula, des del meu punt de vista condiciona molt com jutges al personatge. La que jo considero principal, fa la pel•lícula més interesant en el sentit psicològic i en canvi final... en la pel•lícula queda estrany però afecta, en el llibre es estranyament inquietant.... que no acaba d’agradar.
Muerte en el Nilo (Agatha Christie) Del dia 18 al dia 25 de març.
Sense cap mena de dubte la meva novel•la preferida d’Agatha Cristie, fins i tot que el de las guies de tren que també em va agradar molt.
Per començar, tot i que sabem que apareixerà Poirot, ens trobem que no és el protagonista. Es centra en el que veu, si, tot i que veiem coses que no veu. La protagonista és Linnet en torn qui gira tot. Ens trobem en un creuer per el Nil amb parades a temples i una successió de fets per els que no saps qui pot ser l’assassí, ni, en bona part de la novel•la, qui serà la víctima... bé... això està bastant clar.
L’argument que m’hagués cridat més que cap altre cosa si l’hagués llegit abans de començar a llegir el llibre, és aquest:
Una noia li demana a la seva amiga rica (Linnet) que contracti al seu promès. Linnet es casa amb ell, per tant ell deixa a la seva promesa i aquesta comença a seguir-los allà on van sense fer-los mal ni amenaçar, simplement fa acte de presencia. Finalment van a Egipte i allà està ella seguint-los.....
La cosa es complica molt més, evidentment, hi ha més personatges i més relacions entre ells.
Després de llegir el llibre vaig voler llegir la pel•lícula del 78 i wow! Sobretot em va sorprendre l’actuació de la Maggie Smith que fa un paper petit però... i de L’Angela Lansbury... És que les pel•lícules angleses amb actors anglesos tenen aquella cosa que... no pots evitar quedar-te clavat a la pantalla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada