dilluns, d’abril 25, 2011

Sant Jordi entre Sant Cugat, Barcelona i Figueres




L’entrada de Sant Jordi potser hauria d’haver estat feta en el dia d’ahir però, com podreu comprovar, no vaig poder, ni he pogut avui més d’hora.
Si algú sap el que és l’esgotament per desgast lent ho entendrà. Sembla que no facis res però estàs esgotant poc a poc l’energia. Això és el que m’ha passat en aquests dos dies començant per el d’ahir, el dia de sant Jordi, el meu dia preferit de l’any, el millor. La tradició consisteix en anar a Barcelona a mirar llibres, sovint els mateixos un cop i un altre entre milers de persones, intentant sobreviure en les llibreries i trobar el que busques, nevi, plogui o faci bon temps sense fer molta calor (com va ser el cas d’ahir). Aquesta tradició no sempre es pot seguir, anar a Barcelona si has de fer altres coses és complicat i jo ahir ho tenia així de difícil si volia gaudir plenament del dia de sant Jordi perquè no em volia conformar només amb anar a Barcelona, havia de passejar matí i tarda, menjar allà (missió impossible) i després trobar el camí de retorn. Tot això no és perquè em volgués complicar la vida sinó perquè havia de dur a terme diferents missions. La primera, esmorzar a sant Cugat, just sota de casa, és senzill però havia d’anar mirant el mòbil, encara no sabia com quedaria amb l’Estefania i tot depenia d’això, perquè després d’esmorzar tocava IKEA, per motius que no cal explicar, i en acabat d’IKEA, tradició per Barcelona amb la Lisi. En quant sé que quedem per la tarda amb l’Estefania ja faig plans, havia d’anar a Figueres per la tarda, però marxar cap a les 4 per sant Jordi és un crim així que: que tal si agafo el tren jo sola més tard? A més, havia de quedar amb l’Estefania, és una de les meves escriptores preferides! Es sant Jordi! Així que després de un dinar més escàs que cap altre cosa, ja completament exhausta i amb algun que altre llibre comprat la Lisi marxa cap a Figueres i jo em quedo a Barcelona donant voltes errant perquè no hi ha qui es segui en una cafeteria. Cap a les sis (crec jo...) em trobo amb l’Estefania i l’Arantxa. Pensava que no podia més però em vaig animar, era sant Jordi! Estava feliç! A més, tinc el nou llibre de Castle! L’afamat autor de Bestsellers!! (amb tant viatge amb tren porto ja més de la meitat).
I tren cap a Figueres!
Després d’un llarg viatge em mostren les noves adquisicions i més llibres de sant Jordi!

Rere adonar-me que em faltava un document important que necessito i que estava a casa, avui he decidit tornar a sant Cugat altre cop amb tren. Això sí! Aquest matí he tingut ració de trasllat i pintura!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

La pitnura mola. Pren molta pasta per agafar energies!

Sóc una de les teves escriptores preferitdes? AIX, QUE M'EMOCIONO!

Dulce Cautiva ha dit...

Hola!, conocí tu blog gracias al del "El Rincón De Los Sueños Perdidos" y realmente me ha gustado. Por lo k veo t gusta el mundo literario... y da la casualidad que yo administro un blog donde doy publicidad a escritoras "no profesionales" que adoran escribir y compartir sus obras literarias. Te invito al "El Blog De Las Escritoras" para que puedas conocerlas:

http://elclubdelasescritoras.blogspot.com/

Saludos y k pases un lindo fin d semana!!!