Llibres d’Abril

Sherlock Holmes (Arthur Conan Doyle)

Continuo amb la lectura de les obres completes de Sherlock Holmes. Tinc en ment llegir altres coses d’Arthur Conan Doyle, però per el moment vaig per el segon volum de tres amb totes les histories de Sherlock Holmes. Suposo que cada vegada que en parlo em repeteixo però hi ha una cosa nova ara i és: Irene Adler. La veritat és que només ha fet una petita aparició però és algú que aconsegueix enganyar al Sherlock tot i haver estat enganyada per ell abans. No es presenta com una delinqüent, en la primera historia en la que surt el primer que fa és casar-se i txan! Davant d’un sorprès Sherlock que, disfressat, acaba actuant de testimoni.

De moment Sherlock només m’ha fallat un cop, en la seva mort tant mal portada. Però continua i millorant.

La casa Maldita (Barbara Wood)

És un llibre que em va sorprendre. Li vaig trobar una cosa especial només acabar el primer capítol vaig veure que ha de llegir un altre per estar tranquil•la però quin va ser el meu “horror” quan em vaig adonar que tots els capítols acabaven d’aquella manera! No podia deixar de llegir i si ho feia ho feia enmig d’un capítol perquè no podia acabar un capítol i deixar-ho allà, estava enganxada i feia bastant que un llibre no m’enganxava. Rere una portada que pot semblar frívola hi ha una historia que atrapa i et fa estar en tensió. Preguntar-te qui és el culpable, els motius, esbrinar indicis, és un altre al•licient d’aquesta novel•la com també la complexitat dels personatges. Em quedo amb el Colin Pemberton.

El falcó Maltés-(Dashiell Hammett)

Vaig decidir llegir aquest llibre a classe de cine. El professor va llegir el primer capítol i tot i que la majoria de gent es va adormir, jo vaig quedar atrapada, volia saber com continuava. Després va posar l’escena de la pel•lícula i va fer que tingués més ganes de llegir, però rere gairebé acabar la novel•la vaig entendre que no complia les expectatives, l’historia m’agrada i estava bé, però no va aconseguir enganxar-me. Encara espero veure la pel•lícula crec que m’encantarà però això encara està per veure.

Artemis Fowl, el cubo B (Eoin Colfer)

Tenia aquest llibre potser des de els catorze anys i encara no me’l havia llegit i això que m’havia llegit els dos llibres anteriors d’Artemis Fowl, m’encantava! Suposo que m’agradava el fet de que el protagonista fos dolent, un cervell del crim i alhora fos tant jove i alhora fos molt intel•ligent. Ara trobo una mica absurd que Artemis Fowl només tingui tretze o catorze anys però vaig començar a llegir aquest llibre i vaig recordar perquè m’agradava tant. No només és el protagonista (tant sarcàstic ell sempre) sinó la manera de narrar i aquest ritme tant ben portat.

Calor desnudo-Richard Castle

Ho confesso des d’un principi, em va agradar més que ola de calor. Hi ha una trama més embolicada i una implicació dels personatges des del principi. M’encanta trobar elements de la sèrie en el llibre. En concret, en un moment vaig recordar l’escena en la que el Castle li demana a l’Alex que el lligui a una cadira i que el deixi sol a l’apartament. També recordo l’helicòpter. Ja sabeu, Richard Castle és bo, si no com expliqueu aquesta presentació?

Delirium-Lauren Oliver

Vaig començar aquest llibre i em va agradar l’idea vaig continuar i vaig veure que no anava per jo on creia. Creia que em trobaria amb un llibre més crític o més centrat en la novetat que aporta l’historia que es centra en un món en que als divuit anys et fan una operació perquè no puguis sentir dolor i per tant acaba amb els sentiments i l’amor és tractat com una malaltia així com qualsevol mostra de diferencia de la resta. Però en realitat és una historia d’amor de principi a fi tot basat en la rutina fins el final. No hi ha grans moviments de temps ni espai ni desaparició de personatges, notes com els dies van passant mentre llegeixes i tot i que a vegades passen coses aquestes no afecten a l’avanç normal de la novel•la. Fins al final, és clar. La veritat és que tot i no ser el que jo esperava em va agradar molt, quan ja vaig comprendre que tot es basaria en la rutina (cosa que no te perquè ser dolenta) em vaig acomodar i la veritat, vaig valorar-la molt més quan em quedaven deu pagines per llegir i va doblar el seu valor amb el final. El final em va encantar.

El meu personatge preferit és la Hanna, és la millor amiga de la protagonista. Potser és estrany perquè està ell, però ell no em va sorprendre. La Hanna en canvi te conflictes interns i la seva historia et fa pensar en com hauria sigut la de la Lena (la protagonista) sense l’Alex.

De regal una foto de Richard Castle disfraçat de captain Malcom Reynols!