Fa molt que no parlo de les meves lectures. Això és perquè he estat ficada en un periode llarg i alhora intensiu d'examens i ara mateix estic corretgint cosa que em permet llegir però no m'ha donat ocasió de comentar-ho. Suposo que tornaré a comentar llibres perquè m'agrada saber a llarg termini que he llegit i aquesta és la manera més segura de fer-ho.
Aquest cop el llibre que he llegit m'ha deixat impressionada i també commocionada. És exactament el que esperes d'un llibre i gairebé mai arriba. És dur i reflexiu i tot i que costa arribar a l'emotivitat enmig de la cruenta supervivencia, es troben actes que et recorden que no deixaràn de fer critica del món que s'està describint.
La veritat és que vaig plorar ja en el primer capitol d'aquest llibre. Al principi, llegint, no acabes d'entendre de que te por tothom i quan començes a comprendre no t'ho pots creure. Fins i tot abans d'això vaig estremirme per les condicions de vida de la familia de la protagonista i en general de tot el districte 12. Però això, tot i que va ser del que més em va tocar, només és el principi. Els moments en que les persones deixen de ser-ho i llavors veus aquella escletxa d'humanitat de nou és quan realment t'adones que el llibre t'ha captivat. A més, no cal dir que está plagat d'acció.
Del tot recomenable.
A més, tenim pel·lícula al Març!
Ahir, en el meu segon dia de lectura va apareixer el primer poster i a més, és animat. És perfecte.
Espero que la pel·lícula estigui a l'altura. De moment hi ha imatges del set de rodatge, del districte 12 i una foto de la protagonista.
Aquest cop el llibre que he llegit m'ha deixat impressionada i també commocionada. És exactament el que esperes d'un llibre i gairebé mai arriba. És dur i reflexiu i tot i que costa arribar a l'emotivitat enmig de la cruenta supervivencia, es troben actes que et recorden que no deixaràn de fer critica del món que s'està describint.
La veritat és que vaig plorar ja en el primer capitol d'aquest llibre. Al principi, llegint, no acabes d'entendre de que te por tothom i quan començes a comprendre no t'ho pots creure. Fins i tot abans d'això vaig estremirme per les condicions de vida de la familia de la protagonista i en general de tot el districte 12. Però això, tot i que va ser del que més em va tocar, només és el principi. Els moments en que les persones deixen de ser-ho i llavors veus aquella escletxa d'humanitat de nou és quan realment t'adones que el llibre t'ha captivat. A més, no cal dir que está plagat d'acció.
Del tot recomenable.
A més, tenim pel·lícula al Març!
Ahir, en el meu segon dia de lectura va apareixer el primer poster i a més, és animat. És perfecte.
Espero que la pel·lícula estigui a l'altura. De moment hi ha imatges del set de rodatge, del districte 12 i una foto de la protagonista.
2 comentaris:
M'emociona llegir la teva entrada ja que vaig sentir gairebé el mateix quan vaig començar el llibre.
M'agrada llegir llibres que inspiren i ens expliquen desgràcies que poden passar, no simplement una fantasia sobre uns jocs... a més, com a periodista, m'ha agradat veure la crítica als mitjans i la presència absoluta del circ mediàtic per entretenir les masses.
Molt bo!
No sé si has vist ja fotos dels altres dos, en Peeta i en Gale. No les tenia totes amb la pel·li però crec que al final, estarà ben feta.
Per cert, et segueixo :) ens llegim!
Doncs si he vist les fotos i la veritat és que m'encanten els dos. Sobretot el Peeta, quan vaig saber qui seria l'actor vaig pensar que seria massa jove pero acabo de comprendre que ja ha crescut des d'un pon cap a Terabithia i ara em sembla perfecte.
Ens llegim!
Publica un comentari a l'entrada