No puc deixar de riure, hi ha una cosa que em manté de bon humor i és Torchwood. Ho sé! Que? Una sèrie? I una sèrie que te base en ser profunda, tocant temes inquietants però que es caracteritza per aquest ingeni i sortides còmiques tant com per la naturalitat dels personatges.
L’últim capítol que vàrem veure, acabat de sortir del forn, amb Els meus pares, el Bernat i la Lisi, va ser increïble, va començar normal, abandonant Cardiff per anar a Estats units però bah! Que hi farem. El capítol es va començar a posar interesant i de cop ens trobem en crisis en les que es parla molt, ràpid i algun personatge deixa anar alguna cosa graciosa entre tant estrès cosa tant pròpia de Torchwood i que tant ens agrada (perquè negar-ho). A més, ens van ensenyar a fer un antídot casolà amb els ingredients que es poden aconseguir en un avió en ple vol.
Però tot això no em manté de bon humor, això va ser impactant, emocionant, intel•ligent, tot el que vulguis. El que la situació acabés amb la Gwen dient: Soy galesa! Només va millorar la situació i es va merèixer un aplaudiment però encara no arribem al kit.
Quan s’estava a punt d’acabar el capítol i el meu pare ja deia: ens quedarem a mitges, amb les ganes de més. Va passar una cosa que no esperàvem. Pensàvem que acabaríem el capítol queixant-nos i dient: més Torchwood! Però no, vàrem acabar rient. Una situació en principi anguniosa va acabar sent la més divertida gracies a les cares de la Gwen i el Jack, un poema, i el que semblava una cosa horrible va passar a ser divertida gracies a aquestes cares, un detall.
I la frase final:
Welcome to Torchwood.
Si, ens hem quedat a mitges, però es un gran final de capítol i no puc evitar riure al recordar aquestes cares.
Sinopsis de Miracle Day (la quarta temporada de Torchwood):
Llega el día en el que nadie muere. En todo el mundo, nadie muere. Y al siguiente día, y al siguiente, y al siguiente, la gente sigue envejeciendo - se lastiman y enferman, pero nunca mueren. El resultado: Boom poblacional, de la noche a la mañana.
Però millor el trailer. El final es la Gwen dient: Sóc galesa.
Em molesta una mica que no hi hagi cap referència a la BBC... però no han perdut el toc, així que no diré res. (ja ho he dit).
Fa uns dies que vaig escriure aquesta entrada i encara no he vist el següent capitol. Sabeu que han censurat una escena? No es vergonyós? Torchwood es troba a faltar.
Sabieu que Torchwood és un anagrama de Doctor Who? Tot i així és un nom genial, no? Quina sort.
Recordeu, l'institut Torchwood va ser fundat per la reina Victoria i tothom qui acaba a Torchwood mor jove, per tant no pots saber quan un protagonista morirà en aquesta serie, ja nem perdut a uns quants i odio no poder ficar fotos seves... sniiif. Perquè ens continuen recalcan que moren joves? Potser perquè algú morirà a Miracle Day? Si no ho fan no compliran les espectatives, i si ho fan ens agafará algo, però no va passar això amb Children of Earth? Algú s'esperaba les morts?
3 comentaris:
No estic preparada per mes morts, si moren que siguin dels nous que encara no lis tinc tan de carinyo. Que hi farem, és part de Torchwood que morin joves...
Vull veure els proxims capitols, quins nervis
ufisil
No, als nous res de res. Només al Rex potser per haver dit lo del pont però no te bona pinta veritat? Al final no quedará ningú dels originals. Potser haurien de recuperar a la Martha Jones.
Bueno se li pot fer un foradet pero jo penso que lo seu es anar per lliure no es pot lligar a ningú
Publica un comentari a l'entrada