Los pelicanos ven el norte (Pablo de Aguilar) del dia 1 al dia 3
Le petit prince (Antoine de Saint-Exupéry) del dia 3 al dia 4
Lovebook (Simona Sparaco) del dia 5 al dia 7
Egosurfing (Llucia Ramis) del dia 7 al dia 12
Laberinto (Kate Mosse) del dia 13 al dia 21
Hijo de bruja (Gregory Maguire) del dia 21 al dia 28
La importancia de discutirlo todo (Oscar Wilde) del dia 28 al dia 28
El archivo de Sherlock Holmes (sir Arthur Conan Doyle) del dia 28 al dia 30
El signo de los cuatro (sir Arthur Conan Doyle) del dia 31 al dia 3 de juny.
Los pelicanos ven el norte (Pablo de Aguilar) del dia 1 al dia 3
Bé, fa un temps que me’l vaig llegir i la veritat, no em va agradar. Perquè me’l vaig acabar? Perquè era curt i perquè volia donar-li una oportunitat però no li vaig veure cap sentit i a més era molt curt, no hi havia temps per desenvolupar res amb una historia bastant insulsa.
Le petit prince (Antoine de Saint-Exupéry) del dia 3 al dia 4
Està en francès! Encara no puc llegir bé en francès però el que he pogut entendre, m’ha agradat. El problema principal és que tot i que si m’hi fico molt entenc el que posa molts cops llegeixo en repós. Vol dir que no m’hi fixo en cada paraula i per tant no puc anar traduint paraula per paraula per el que finalment acabo sense entendre res i tinc que anar una pàgina enrere.
Lovebook (Simona Sparaco) del dia 5 al dia 7
Em va encantar! El vull! De debò. Potser no té massa acció les coses no es precipiten, però la historia em va semblar molt maca i tot i que si ho penses té molt sucre, no m’ho va semblar gaire sobre la marxa.
Em van agradar molts els protagonistes i les histories personals que tenen, fins i tot tots els embolics que els fan dubtar i els impediments que fins i tot es posen ells mateixos.
També va ser genial la historia conjunta dels dos de nens.
Està escrit de manera molt lleugera i es llegeix tan ràpid que em vaig quedar sense llibre en dos dies. El tinc que tornar a llegir.
Egosurfing (Llucia Ramis) del dia 7 al dia 12
Ho he de reconèixer, no em va agradar. Tot i així, el vaig llegir amb gust, és un contrast estrany. El llegia i, no es podria dir que em molestés llegir-lo, pagina rere pagina. Però pensant-ho, no, no m’agradava.
Per començar els personatges. Tenen una psicologia molt estranya i si explotessin aquesta psicologia potser seria millor, però només és un rerefons, vols més de psicologia i només et donen situacions estranyes.
Suposo que el que més em va desagradar va ser la manera de narrar. Els diàlegs inserits en paràgrafs i aquest tipus d’incongruències d’estil i estructura que potser es porta molt últimament però que a mi personalment no m’agrada.
El que si em van agradar van ser les histories inserides enmig del llibre (no totes elles) que no et deixen indiferent al final.
L’escrit en mallorquí no em va molestar en absolut.
Laberinto (Kate Mosse) del dia 13 al dia 21
Guau. Realment tenia que llegir-lo des de feia molt temps i en tenia ganes i quan el vaig tindre a les mans em va absorbir. No em van absorbir els personatges, és la veritat. No em van semblar diferents a molts personatges que he trobat en altres llibres i les individualitats que presentaven no em van cridar prou l’atenció.
El millor de tot és que m’agradava tant l’historia que passa en època medieval com la que passa a l’actualitat. Així que quan hi havia un canvi ni m’alegrava ni me’n lamentava.
Estic intentant exprimir-me el cervell però no acabo d’entendre com és que em va agradar tant el llibre, no trobo motius que ho justifiquin. Suposo que és per el tipus d’escriptura per l’ambientació, el misteri...
Hijo de bruja (Gregory Maguire) del dia 21 al dia 28
Si em va agradar Wicked, aquest llibre no anava a ser menys. M’esperava que m’avorrís però el personatge em va semblar interessant tot i que, és veritat que va construint la seva personalitat i al començament és una persona molt avorrida.
Tot i que la Elphaba no apareix en el llibre es fa molt present durant tot el llibre. No la paren de nomenar i finalment Liir, acaba prenent el relleu de la seva mare.
A més té un final que em va deixar amb un gran somriure, molt emocionada esperant per el següent llibre.
La importancia de discutirlo todo (Oscar Wilde) del dia 28 al dia 28
És Oscar Wilde, que esperem? La veritat és que clar, és bo. És una conversa entre dos personatges, però siguem sincers, és una excusa per exposar teories sobre l’art, la literatura i varies idees més. És entretingut perquè és Oscar Wilde, però sempre preferiré una obra de teatre o la novel•la.
El archivo de Sherlock Holmes (sir Arthur Conan Doyle) del dia 28 al dia 30
Vaig cometre un error al llegir aquest llibre. He estat intentant llegir Sherlock Holmes des del principi, per ordre cronològic de publicació i clar, quan em va caure aquest llibre de relats a les mans no vaig pensar en que realment era l’últim llibre de relats que havia publicat.
Si m’ha agradat? Clar!!! A més m’he adonat de varies coses com: El Sherlock té els ulls grisos, no, no ho sabia.
M’encanta Sherlock Holmes!!!!! És més que cap altre cosa, divertit i sorprenent.
I clar, vaig tindre que continuar amb una de les seves quatre novel•les:
El signo de los cuatro (sir Arthur Conan Doyle) del dia 31 al dia 3 de juny.
He de reconèixer que la part en la que s’estén en detalls que no són propis de la historia és bastant pesada ja que, sobretot, no surt el Sherlock, es basa sobretot en l’historia dels acusats i les víctimes anys abans d’arribar al moment del crim.
A part d’això, m’han sorprès les escenes d’acció, el Sherlock trepant, fent-se una bola en un sofà... I és que ens em de treure de sobre la imatge avorrida de Sherlock Homes tot el dia recte perquè és una persona em més errors que altre cosa.
A més, en aquesta novel•la, el Watson coneix a la Mary! La seva promesa!!!
Per cert, el Sherlock lluita i el Watson és un addicte al joc (sí, igual que a la peli).
Dues frases Sherlock del signo de los cuatro:
Sherlock: Dejaré que usted se encargue de Jonatán; pero al otro, si se pone repugnante , lo mataré a tiros.
Sherlock Holmes y yo nos miramos inexpresivamente el uno al otro y estallamos de pronto a un tiempo en un acceso incontrolable de risa.
Le petit prince (Antoine de Saint-Exupéry) del dia 3 al dia 4
Lovebook (Simona Sparaco) del dia 5 al dia 7
Egosurfing (Llucia Ramis) del dia 7 al dia 12
Laberinto (Kate Mosse) del dia 13 al dia 21
Hijo de bruja (Gregory Maguire) del dia 21 al dia 28
La importancia de discutirlo todo (Oscar Wilde) del dia 28 al dia 28
El archivo de Sherlock Holmes (sir Arthur Conan Doyle) del dia 28 al dia 30
El signo de los cuatro (sir Arthur Conan Doyle) del dia 31 al dia 3 de juny.
Los pelicanos ven el norte (Pablo de Aguilar) del dia 1 al dia 3
Bé, fa un temps que me’l vaig llegir i la veritat, no em va agradar. Perquè me’l vaig acabar? Perquè era curt i perquè volia donar-li una oportunitat però no li vaig veure cap sentit i a més era molt curt, no hi havia temps per desenvolupar res amb una historia bastant insulsa.
Le petit prince (Antoine de Saint-Exupéry) del dia 3 al dia 4
Està en francès! Encara no puc llegir bé en francès però el que he pogut entendre, m’ha agradat. El problema principal és que tot i que si m’hi fico molt entenc el que posa molts cops llegeixo en repós. Vol dir que no m’hi fixo en cada paraula i per tant no puc anar traduint paraula per paraula per el que finalment acabo sense entendre res i tinc que anar una pàgina enrere.
Lovebook (Simona Sparaco) del dia 5 al dia 7
Em va encantar! El vull! De debò. Potser no té massa acció les coses no es precipiten, però la historia em va semblar molt maca i tot i que si ho penses té molt sucre, no m’ho va semblar gaire sobre la marxa.
Em van agradar molts els protagonistes i les histories personals que tenen, fins i tot tots els embolics que els fan dubtar i els impediments que fins i tot es posen ells mateixos.
També va ser genial la historia conjunta dels dos de nens.
Està escrit de manera molt lleugera i es llegeix tan ràpid que em vaig quedar sense llibre en dos dies. El tinc que tornar a llegir.
Egosurfing (Llucia Ramis) del dia 7 al dia 12
Ho he de reconèixer, no em va agradar. Tot i així, el vaig llegir amb gust, és un contrast estrany. El llegia i, no es podria dir que em molestés llegir-lo, pagina rere pagina. Però pensant-ho, no, no m’agradava.
Per començar els personatges. Tenen una psicologia molt estranya i si explotessin aquesta psicologia potser seria millor, però només és un rerefons, vols més de psicologia i només et donen situacions estranyes.
Suposo que el que més em va desagradar va ser la manera de narrar. Els diàlegs inserits en paràgrafs i aquest tipus d’incongruències d’estil i estructura que potser es porta molt últimament però que a mi personalment no m’agrada.
El que si em van agradar van ser les histories inserides enmig del llibre (no totes elles) que no et deixen indiferent al final.
L’escrit en mallorquí no em va molestar en absolut.
Laberinto (Kate Mosse) del dia 13 al dia 21
Guau. Realment tenia que llegir-lo des de feia molt temps i en tenia ganes i quan el vaig tindre a les mans em va absorbir. No em van absorbir els personatges, és la veritat. No em van semblar diferents a molts personatges que he trobat en altres llibres i les individualitats que presentaven no em van cridar prou l’atenció.
El millor de tot és que m’agradava tant l’historia que passa en època medieval com la que passa a l’actualitat. Així que quan hi havia un canvi ni m’alegrava ni me’n lamentava.
Estic intentant exprimir-me el cervell però no acabo d’entendre com és que em va agradar tant el llibre, no trobo motius que ho justifiquin. Suposo que és per el tipus d’escriptura per l’ambientació, el misteri...
Hijo de bruja (Gregory Maguire) del dia 21 al dia 28
Si em va agradar Wicked, aquest llibre no anava a ser menys. M’esperava que m’avorrís però el personatge em va semblar interessant tot i que, és veritat que va construint la seva personalitat i al començament és una persona molt avorrida.
Tot i que la Elphaba no apareix en el llibre es fa molt present durant tot el llibre. No la paren de nomenar i finalment Liir, acaba prenent el relleu de la seva mare.
A més té un final que em va deixar amb un gran somriure, molt emocionada esperant per el següent llibre.
La importancia de discutirlo todo (Oscar Wilde) del dia 28 al dia 28
És Oscar Wilde, que esperem? La veritat és que clar, és bo. És una conversa entre dos personatges, però siguem sincers, és una excusa per exposar teories sobre l’art, la literatura i varies idees més. És entretingut perquè és Oscar Wilde, però sempre preferiré una obra de teatre o la novel•la.
El archivo de Sherlock Holmes (sir Arthur Conan Doyle) del dia 28 al dia 30
Vaig cometre un error al llegir aquest llibre. He estat intentant llegir Sherlock Holmes des del principi, per ordre cronològic de publicació i clar, quan em va caure aquest llibre de relats a les mans no vaig pensar en que realment era l’últim llibre de relats que havia publicat.
Si m’ha agradat? Clar!!! A més m’he adonat de varies coses com: El Sherlock té els ulls grisos, no, no ho sabia.
M’encanta Sherlock Holmes!!!!! És més que cap altre cosa, divertit i sorprenent.
I clar, vaig tindre que continuar amb una de les seves quatre novel•les:
El signo de los cuatro (sir Arthur Conan Doyle) del dia 31 al dia 3 de juny.
He de reconèixer que la part en la que s’estén en detalls que no són propis de la historia és bastant pesada ja que, sobretot, no surt el Sherlock, es basa sobretot en l’historia dels acusats i les víctimes anys abans d’arribar al moment del crim.
A part d’això, m’han sorprès les escenes d’acció, el Sherlock trepant, fent-se una bola en un sofà... I és que ens em de treure de sobre la imatge avorrida de Sherlock Homes tot el dia recte perquè és una persona em més errors que altre cosa.
A més, en aquesta novel•la, el Watson coneix a la Mary! La seva promesa!!!
Per cert, el Sherlock lluita i el Watson és un addicte al joc (sí, igual que a la peli).
Dues frases Sherlock del signo de los cuatro:
Sherlock: Dejaré que usted se encargue de Jonatán; pero al otro, si se pone repugnante , lo mataré a tiros.
Sherlock Holmes y yo nos miramos inexpresivamente el uno al otro y estallamos de pronto a un tiempo en un acceso incontrolable de risa.
1 comentari:
jj Sherlock, aix, sa de tornar a veure la peli.
Kate Mosse escriu molt bé :) M'encanta :) no hi han paraules per descriure-ho.
Publica un comentari a l'entrada