dijous, de juliol 08, 2010

Converses d'Ascensor I

Que fas quan et trobes amb algú en un ascensor ? Jo, no faig res. No parlo, actuo de manera natural però a vegades em parlen i almenys tinc que dir que em deixin en pau (tot i que no ho faig).
La majoria de gent, el que fa és utilitzar temàtiques que estan a l’abast per parlar frívolament de tonteries. El tema més recorrent és el temps. Sobretot quan fa molt fred o com és el cas, molta calor. A vegades les converses són encara més estúpides, com he dit, amb temes a l’abast com: Estic cansada, si que vas carregada, on vas?, d’on vens? Això en el cas, clar, que la gent que coincideix es coneguin si no, crec que l’unica solució és les converses sobre la meteorologia.
Com arreglar un problema com aquest? Doncs hi ha diversos sistemes. Potser no molt fàcils però és més fàcil aparentar que t’importa l’estúpida conversa d’ascensor?
Primer s’han de prendre precaucions. Com:

-No mostrar amb gestos la vulnerabilitat a la temperatura com donar-se aire.
-Evitar parlar. Si no parles, no ho pots fer de res estúpid. (No parlar, és una recomanació. A qui li agradi parlar a l'ascensor, no sé que dir-li... és dificil evitar converses estúpides sense aquesta precaució).
-Evitar el contacte visual. És perillós.
-Si es pot llegir, escoltar música, parlar per telèfon (tot alhora) i encarar-se a la paret (encara que això últim potser és massa).

Si les precaucions no funcionen i et parlen:

-no seria maco no dir res, deixar anar una resposta que no doni peu a més és el més adequat.
-respondre sense paraules o amb monosíl•labs perquè la persona deixi de parlar.
-NO TREURE MAI EL TEMA DEL TEMPS.

En el cas de que comenci la conversa sobre el temps:

-Canviar de tema abruptament.
-somriure i fer que si amb el cap però no dir: “si, quina calor; és horrible”

Poden sorgir ademes molts més temes estúpids a part de la temperatura però tots junts podrem acabar amb aquestes converses d’ascensor, de moment per el moment amb el meu pare ja varem acabar amb una deixant-la només per estúpida. Simplement no varem haver de parlar del temps. No és tan difícil. Ànims.
Si algú s’anima que expliqui les seves impressions.

3 comentaris:

lis ha dit...

És un moment molt tens, pero per mi es tens no dir res. Tinc la necesitat de dir alguna cosa i la única cosa que surt és el temps. Després penses perque parles?. Pero el més interesant de tot es que en general tothom està tens en aquets moments, i penses que fer, qui donarà el proxim pas. Pero de que més es podria parlar en un trajecta que dura uns segons?. Les noves imatges de la via lactea?, podriem proposar un tema cada dia a l'ascensor, es podrien fer una llista de propostes de temes.

Bueno un petó molt gran
Adeu

Mireia de No Honrubia ha dit...

Lo dels temes sortirá a converses d'ascensor II. Estigues atenta.

Estefania ha dit...

Y asi algú es un total ignorant sobre aquell tema? ES sentirà malament i evitarà l'ascensor xd