dimecres, d’agost 04, 2010

Llibres de juliol

Esclavos de una obsesión (Anne Perry) del dia 2 al dia 11
El rei Lear (William Shakespeare) del dia 12 al dia 13
Crimen en tres tiempos (Amelia Reynolds Long) del dia 14 al 15
La sombra del viento (Carlos Ruiz Zafón) del dia 16 al 20
Loca por las compras (Sophie Kinsella) del dia 21 al dia 22
El blog del inquisidor (Lorenzo Silva) del dia 22 al dia 24
L’abadia de Northanger (Jane Austen) del dia 24 al dia 28
L’odissea per infants (Homer... però adaptat) del dia 28 al dia 29
Muerte de un extraño (Anne Perry) del dia 29 al dia 3 d’agost

Esclavos de una obsesión (Anne Perry) del dia 2 al dia 11

Bé, quan el vaig llegar em va agradar molt. Anne Perry sempre fa un gran estudi psicològic dels seus personatges però en el cas de William Monk, crec que es passa una mica. M’agrada moltíssim la parella protagonista. El Monk i la Hester, són moníssims! Però no... no tenien el que calia per ser el meu personatge preferit. I txan! Va aparèixer Oliver Rathbone! És un advocat ric i de bona família, amic dels dos i que està enamorat de la Hester.
La trama de la novel•la està molt ben portada. Per uns instants deixem l’Anglaterra victoriana i passem a ser a America, en plena guerra. Allà veiem a la Hester fent el que realment sap fer, ocupar-se dels ferits.
El cas d’assassinat (perquè bé n’havia d’haver), és inquietant i el final (com no) estressant.



El rei Lear (William Shakespeare) del dia 12 al dia 13


Puppp, Sabeu el conte de la princesa que li va dir que l’estimava com el pa? Doncs és una cosa així però aquí el rei acaba bastant molt malament. M’agrada molt el fet de que la única sincera de les seves filles la faci fora quedant-se amb les que finalment el faran fora a ell. L’altra no ho hagues fet!.



Crimen en tres tiempos (Amelia Reynolds Long) del dia 14 al 15

Aquest llibre el vaig trobar per casualitat a la biblioteca de la Uab i de fet pensava que tindria relació amb el teatre. Però en cap cas és així.
L’historia i la resolució del cas són sorprenents. Em vaig enganxar bastant tot i ser curt, no conèixer ni a l’autora ni als protagonistes.
El protagonista, la veritat, no recordo com es diu, però penseu que és com un llibre de Sherlock HOlmes en el que aquest és el protagonista tot i que el narrador es un altre, en primera persona (sí, com el Watson). Al principi aquesta imitació no em va convèncer, però la trama em va semblar molt interessant i els secundaris bons.



La sombra del viento (Carlos Ruiz Zafón) del dia 16 al 20



A veure, em va agradar i de fet vaig gaudir molt llegint-lo. Però... serà que jo no l’hagués escrit així. HI ha elements que em molestaven així com el desenvolupament de personatges que creia innecessari. Dient-ho d’una altre manera. La base de la historia en i la manera en que està narrat tot així com un sol personatge (només m’agrada un personatge... ja veieu) m’agraden, però jo hagués utilitzat altres circumstancies per explicar-la. És una historia que dona molt joc per ser o més sinistra o més fantasiosa... o tètrica, però la fan massa real. És com si en un truc de màgia et deixessin veure el truc. No té gracia...A més, odio el final. (Sí, digueu-me cruel...)



Loca por las compras (Sophie Kinsella) del dia 21 al dia 22



Relectura! M’agrada molt aquest llibre tot i que he d’acceptar que cada cop que el llegeixo m’agrada una mica menys. Sobretot per la Becky... seria taaaant fàcil que resolgués els seus problemes, taaaaaaaant. Encara que ens ho posi tant lleig, t’ho poses a pensar i sí, està en problemes però molt pitjor serien altres coses. Només cal que deixi de comprar tonteries i prou.
Ja sé que no és la meta del llibre però... aquesta noia té un problema psicologic greu.
Iiiii tot i així m’encanta! I em ric. Però he descobert que prefereixo altres de Sophie Kinsella.




El blog del inquisidor (Lorenzo Silva) del dia 22 al dia 24

Bé, és estrany. I bastant bo. El que aporta és que no sàpigues si estàs llegint un fet real o fictici (encara no ho sé... tot i que suposo que fictici) i presentar una historia real de l’època de la inquisició, una historia que tampoc té molta importància, mostrant tots els detalls, documents on hi ha la informació, etc. El que no m’agrada és que després de tot el llibre en que el “protagonista” ens hagi presentat la historia com un medi per explicar la seva pròpia... no ens enterem de l’historia de l’home! Encara que al final hi ha un altre al•licient.
La veritat és que em va agradar mentre el llegia però quan el deixava no el podia suportar. A més, els protagonistes no m’agraden.



L’abadia de Northanger (Jane Austen) del dia 24 al dia 28


Aixxxx, com m’encanta aquest llibre! Diria que és la novel•la de Jane Austen que més he gaudit llegint. No la que m’agrada més, si no la més lleugera, misteriosa, paranoica i en la que penses : la protagonista està boja. ( i el prota també).
M’encanta un moment en que estan en un carro anant a l’abadia i ell comença a explicarli el que es trobarà com si fos una historia de por i ella va dient: bah, no serà així. No tindré por. Segur que hi haurà més llum, segur que hi haurà més d’una serventa.
Ho he trobat com un punt de vista diferent en les novel•les de Jane Austen.



L’odissea per infants (Homer... però adaptat) del dia 28 al dia 29



D’acord... molta gent m’ha dit: llegeixes la de nens perquè no et pots llegir la de veritat?... doncs, perdoneu que us digui, però jo m’he llegit la Odissea... i aquest m’el vaig llegir perquè em feia il•lusió... ho vaig veure un dia en una llibreia i em va vindre de gust. HI ha dibuixets i així puc veure la historia en perspectiva.
Per cert, és per nens però... les il•lustracions no són molt explicites... vull dir... Polifem menjant-se als homes de Odisseu.... (en aquesta versió el diuen Ulisses... sep).




Muerte de un extraño (Anne Perry) del dia 29 al dia 3 d’agost


M’acabo d’adonar que vaig començar amb un llibre d’Anne Perry i així acabo. Aquest ha estat el més interessant de tots els llibres d’Anne Perry. Encara que tinc un problema i és que no me’ls estic llegint en ordre, aquest sí va després del que m’havia llegit abans, però em falta llegir d’abans per entercar-me més.
El fet és que Monk va tindre un accident i va perdre la memòria i en aquestes novel•les això és important perquè veu que s’ha convertit en una persona diferent i quan s’entera de coses que feia abans sent vergonya, pensant que és impossible que fos ell. Però jo sense saber que tenia problemes de memòria, em vaig liar una miqueta.
Després. Aquí Oliver Rathbone arriba al màxim de les seves possibilitats representant un personatge per ajudar a la Hester. Per fi s’enamora d’una altre i pot ser feliç i apareix moltíssim i al final és el que ens deixa amb la boca oberta amb la resolució de un crim en un jutjat, fent d’advocat (que és el que és).
Per altre part, el Monk... poxin... tants problemes amb el seu passat acaben per fer-se pesats però només perquè no els entens en quan tot s’esclareix... jo em vaig alegrar d’haver llegit la resta.
I la Hester és el gran exemple d’Heroina victoriana. De debò... normal que la resta dels personatges es quedin sorpresos amb ella. M’agrada molt la idea de la casa de socors que té. Una feina de veritat (voluntària) no com la majoria de dones de l’època.



Acabo d’adonar-me que fa molt que no llegeixo una novel•la americana... m’estic acomodant bastant a Anglaterra.

4 comentaris:

estefania ha dit...

Es que l'Odisseu es diu Ulisses, a la Ilíada l'anomenen Ulisses y a la Odisea de les dues maneres, perque vol dir: el que retorna a casa.

No sé qui es l'Anne Perry... es greu?

Mireia ha dit...

Només fiquen Odisseu al principi, diuen que és el nom grec. Però a mi m'agraden més els noms grecs... són originals.

No és greu. He posat un parell de llibres d'ella abans i et vaig explicar qui era però no has de recordar-ho.
És l'escriptora que escriu novela policiaca en època victoriana i que et vaig dir que havia matat a una dona quan tenia uns 13 anys.

lis ha dit...

Hola guapa
Saps que vaig dir-te que tenia un llibre de la Anne Perry, es diu las tumbas del mañana. Ja el portaré divendres si ho recordo clar.

Mireia ha dit...

Val!!! Si el protagonista és el Monk et recomano que el llegeixis. Anomenen a la Florence nosequé (la enfermera aquella) en tots els de Monk.