dimecres, de setembre 22, 2010

Dia 7 a Roma

Això va acabant-se i, com des del primer dia, els plans fallen. Però ara que ho penso hi ha vegades que és millor així... al final entendreu perquè.

Avui ens hem aixecat molt d’hora per tal d’estar a les catacumbes aviat però quan ja estàvem al autobús, havent matinat, de camí, ens hem adonat i jo he recordat que estaven tancades els dimecres, així que hem baixat del autobús tan ràpid com hem pogut i ens hem posat camí de villa Adriana, cosa que anàvem a fer per la tarda.



Dir: Hem anat a villa Adriana, és molt fàcil però el que s’ha d’entendre és que està lluny, molt. Primer s’ha d’arribar a Tívoli amb tren, això ja és més d’una hora de viatge i després s’ha d’agafar l’autobús que passa cada molt que són uns 20 minuts. Entre tots els problemes amb el transport, espera i preguntes, havent matinat hem arribat a villa Adriana a la una del migdia. Hem dinat malament i hem començat la visita que, segons deia en les instruccions de la audioguia, durava tres hores, la veritat, jo no m’ho he cregut però és ben cert.







M’alegro moltíssim de no haver-me perdut aquesta villa perquè és impressionant i hi ha parts perfectament conservades. Queden marbres i mosaics en els terres. A més de... no és pot explicar. Sí, hem estat tres hores i hem acabat arrossegant els peus però ha valgut molt la pena. És immens i per tant s’ha de caminar molt però la visita és impagable. Per cert, la audioguia és molt bona, a més et marca un camí dins l’immensitat. Si algun dia hi aneu, audioguia.



Per després de la visita teníem pensat anar a sant’angelo i per tant havíem d’agafar el tren de les 4.30 cap a Roma per arribar a sant’angelo abans de les 7. Però hem sortit a les 4 i poca esperança teníem d’arribar a l’estació però ho hem aconseguit gracies a un autobusero que ens ha acostat a l’estació i ens ha fet passar un pont. Així que érem de tornada a Roma, esgotats i anant a l’hora per veure-ho tot però hem arribat a sant’angelo i hem vist que en el cartell posava que tancaven a les 6.30 i eren i 35...



Així que ens hem quedat sense sant’angelo, però tranquils, demà serà un altre dia, l’últim... però un altre! I veurem les catacumbes i sant’angelo, veureu com sí.
(Hem pres un gelat per acabar el dia)
Com he dit al principi, m’alegro que el pla de les catacumbes fallés perquè si haguéssim anat a villa adriana a la tarda a saber a quina hora haguéssim pogut tornar o si hi hauria algun autobús. Torno a repetir que val molt la pena el viatge fins a l’altre punta del món per veure la villa.

Demà ja tornada a casa... aeroport, maletes amunt, avall i encara coses a fer a Roma.