Mansfield Park (Jane Austen) del dia 1 al dia 5
El símbol perdut (Dan Brown) del dia 6 al dia 19
El Lobo (Joseph Smith)del dia 19 al dia 21
Molt soroll per no res (William Shakespeare) del dia 21 al dia 23
La leyenda del rey errante (Laura Gallego García) del dia 23 al dia 29
Mansfield Park (Jane Austen) del dia 1 al dia 5
Es diu que mentre que Emma és el personatge de Jane Austen que pitjor cau Fanny Price és amb el que menys estàs d’acord i menys et pots sentir identificat. Tot i així em va caure bé i posant-te en el seu lloc les seves decisions no són tant incomprensibles. Sembla veure’s com el tancament de la trama dels protagonistes no és tant essencial per Jane Austen com ho és per el lector (almenys d’avui en dia). Molt sovint deixa la conclusió per la ultimíssima pàgina en una frase sense ornamentació ni més explicació. No puc dir que no m’agradaria més bombo a una cosa que portes esperant tota la novel•la, però comprenc que el que li interessava era aprofundir en altres aspectes.
El símbol perdut (Dan Brown) del dia 6 al dia 19
Em va agradar més del que em pensava i em vaig tornar a trobar amb la sensació que tinc quan llegeixo un dels seus llibres. De nou, Robert Landong amb al seu rellotge de Mickey Mouse! Et trobes coneixent coses que no coneixies i tot i que és una llàstima que ens haguem mogut d’Europa, ha aconseguit despertar el meu interès. Tot i que un dels misteris no m’havia suposat cap misteri, al final et trobes amb un gir inesperat que em va fer quedar amb la boca oberta i totalment incrèdula.
El Lobo (Joseph Smith)del dia 19 al dia 21
Al principi fins i tot em dormia amb aquest llibre, però potser era perquè estava molt cansada. No s’han de fer judicis prematurs així que no em vaig rendir i li vaig donar una oportunitat. La veritat és que és molt bo. Després d’unes quantes pàgines va captar la meva atenció. Normalment els llibre massa durs i crus no m’agraden, s’obliden de la forma i de que intenten explicar una historia. En canvi aquest és delicat i curiosament tots els personatges són animals.
Molt soroll per no res (William Shakespeare) del dia 21 al dia 23
Bé, ja me’l havia llegit i ja vaig dir que els meus personatges preferits eren la Beatrice i el Benedicte, sense cap mena de dubte. I quina és la meva sorpresa? El David Tennant i la Catherine Tate interpretaran aquests personatges al teatre! Evidentment, ho haig de veure i vaig tornar a agafar l’obra de la biblioteca de la universitat per imaginarme’ls i, no puc esperar per veure’ls! Després vaig veure la pel•licula del Kenneth Brannagh i em vaig riure encara més que llegint l’obra. És una comèdia genial tot i que també conté drama.
La leyenda del rey errante (Laura Gallego García) del dia 23 al dia 29
M’esperava que fos bó, però no que fos tant diferent i el vaig trobar magnífic. La paraula de llegenda, en el títol, li fa justícia. Els elements improbables en la realitat com que apareguin tres personatges en moments diferents de la novel•la que contenen una senyal. Si comença bé, millora. Hi ha moments en el que perd el caire de llegenda, moments puntuals en que hi veus més l’esperit novel•lista però és escàs i potser a una altre persona li pot semblar fins i tot millor.
El símbol perdut (Dan Brown) del dia 6 al dia 19
El Lobo (Joseph Smith)del dia 19 al dia 21
Molt soroll per no res (William Shakespeare) del dia 21 al dia 23
La leyenda del rey errante (Laura Gallego García) del dia 23 al dia 29
Mansfield Park (Jane Austen) del dia 1 al dia 5
Es diu que mentre que Emma és el personatge de Jane Austen que pitjor cau Fanny Price és amb el que menys estàs d’acord i menys et pots sentir identificat. Tot i així em va caure bé i posant-te en el seu lloc les seves decisions no són tant incomprensibles. Sembla veure’s com el tancament de la trama dels protagonistes no és tant essencial per Jane Austen com ho és per el lector (almenys d’avui en dia). Molt sovint deixa la conclusió per la ultimíssima pàgina en una frase sense ornamentació ni més explicació. No puc dir que no m’agradaria més bombo a una cosa que portes esperant tota la novel•la, però comprenc que el que li interessava era aprofundir en altres aspectes.
El símbol perdut (Dan Brown) del dia 6 al dia 19
Em va agradar més del que em pensava i em vaig tornar a trobar amb la sensació que tinc quan llegeixo un dels seus llibres. De nou, Robert Landong amb al seu rellotge de Mickey Mouse! Et trobes coneixent coses que no coneixies i tot i que és una llàstima que ens haguem mogut d’Europa, ha aconseguit despertar el meu interès. Tot i que un dels misteris no m’havia suposat cap misteri, al final et trobes amb un gir inesperat que em va fer quedar amb la boca oberta i totalment incrèdula.
El Lobo (Joseph Smith)del dia 19 al dia 21
Al principi fins i tot em dormia amb aquest llibre, però potser era perquè estava molt cansada. No s’han de fer judicis prematurs així que no em vaig rendir i li vaig donar una oportunitat. La veritat és que és molt bo. Després d’unes quantes pàgines va captar la meva atenció. Normalment els llibre massa durs i crus no m’agraden, s’obliden de la forma i de que intenten explicar una historia. En canvi aquest és delicat i curiosament tots els personatges són animals.
Molt soroll per no res (William Shakespeare) del dia 21 al dia 23
Bé, ja me’l havia llegit i ja vaig dir que els meus personatges preferits eren la Beatrice i el Benedicte, sense cap mena de dubte. I quina és la meva sorpresa? El David Tennant i la Catherine Tate interpretaran aquests personatges al teatre! Evidentment, ho haig de veure i vaig tornar a agafar l’obra de la biblioteca de la universitat per imaginarme’ls i, no puc esperar per veure’ls! Després vaig veure la pel•licula del Kenneth Brannagh i em vaig riure encara més que llegint l’obra. És una comèdia genial tot i que també conté drama.
La leyenda del rey errante (Laura Gallego García) del dia 23 al dia 29
M’esperava que fos bó, però no que fos tant diferent i el vaig trobar magnífic. La paraula de llegenda, en el títol, li fa justícia. Els elements improbables en la realitat com que apareguin tres personatges en moments diferents de la novel•la que contenen una senyal. Si comença bé, millora. Hi ha moments en el que perd el caire de llegenda, moments puntuals en que hi veus més l’esperit novel•lista però és escàs i potser a una altre persona li pot semblar fins i tot millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada