Sherlock Holmes.

És un dels meus personatges de ficció preferit. El vaig conèixer de debò a través de Conan. Ja havia sentit a parlar d’ell (obviously) però tot i que des que tinc coneixement he vist series a l’estil s’ha escrit un crim, mai havia llegit cap llibre ni vist cap pel•lícula.

No recordo quan vaig decidir agafar els llibres de Sherlock que havia vist tants cops per casa, però va ser molt abans de veure cap pel•lícula. De fet, havia sentit parlar de Sherlock i el personatge em semblava fascinant, esgrima, violí, intel•ligència... Com algú algun cop em va dir: potser li falta malicia, és massa perfecte. Però al llegir te’n adones que és el personatge més imperfecte amb el que et pots trobar.

Llavors jo no sabia que tenia un germà, el Mycroft i de fet, quan vaig veure la pel•lícula del Guy Ritchie, com tampoc surt, tampoc me’n vaig assabentar.

Vaig estar en la ignorància fins que vaig llegir sobre ell i vaig quedar enganxada al llibre. El Mycroft Holmes és un personatge absolutament genial. Segons el Sherlock, més intel•ligent que ell però amb menys... predisposició per fer treball de camp per tant molt poc adequat per la feina de detectiu. El que m’agrada més entre ells dos és la seva relació tant teatralment dramàtica que creen entre els dos. De fet, en la sèrie Sherlock l’anomena el seu arxienemic, no és fantàstic?

John Watson diu: La gent normal no en te!

I el Sherlock respon: que avorrit.

I quanta raó. Que avorrit es aquesta falta de teatralitat dramàtica que no fa tant mal.

La sèrie de Sherlock de la BBC, que després de totes les adaptacions que deu haver fet, brilla més que mai, és la versió audiovisual de Sherlock Holmes que més cops he vist. Els detalls extrets de la pel•lícula, la psicologia dels personatges, les relacions entre ells, sobretot entre el John i el Sherlock i el Sherlock i el Mycroft. Em pensava que el Mycroft m’agradava sobretot per la sèrie de la BBC, no és estrany ja que és Mark Gatiss (guionista de Dr.Who, Torchwood i Sherlock) i la seva actuació em sembla magnifica. Però avui he comprovat que un personatge transcendental trascendeix encara que l’interpreti un actor i a través d’un guió que (en les línies del Mycroft) no impresiona. Avui he vist el archivo secreto de Sherlock Holmes i contra tota expectativa no he pogut desenganxarme de la tele. Un Sherlock molt ben aconseguit i una relació amb el seu germà que m’encanta. El que no m’ha agradat ha estat el Watson, en absolut.

El millor Watson, no, no és el Jude Law (tot i que em convenç moltíssim), continua guanyant Sherlock de la BBC, és Martin Freeman. Un actor genial seguint un guió perfecte que no fa semblar al personatge un pallasso ni un gosset i que aprecia i admira molt al Sherlock, obertament, alhora que li te ràbia en ocasions.

Mai oblidaré quan obre la nevera i hi ha un cap o quan el Sherlock li demana el mòbil que porta en la butxaca de la jaqueta que porta posada...

Això ens porta al Sherlock.

Podríem pensar que demanar coses que te a l’abast te a veure amb la vagància i, vaja, pot ser, però jo crec que és més per motiu de concentració. Com quan demana silenci al seu voltant i també que ningú pensi. Una altre característica, s’avorreix i dispara a la paret, s’avorreix i toca el violí, pensa i dona voltes i es droga i s’arrossega, parloteja sol, dorm quan vol, es terriblement desordenat i no vol que ningú toqui el seu desordre. Es passa dies treballant a la universitat i després no va a treballar en setmanes (com Leonardo da Vinci pintant l'últim sopar). És un personatge realment complex i, crec, és el millor que es pot dir d’un personatge.

El meu preferit continua sent el de la BBC, per la seva rectitud, fredor, ironia, somriures i exaltacions d’alegria sobtades així com la fingida amabilitat o tristesa que fa servir per saber el que vol. Tot i així, necessito veure l'historia en la seva època perquè m'agrada molt, així que no podria obviar la pel·lícula (i pròximes) de Guy Ritchie.

No diré res ni sobre Irene Adler perquè gairebé no he llegit sobre ella i sé molt poc, tampoc sobre Moriarty perquè tampoc he llegit sobre ell i l’unica aparició clara que ha fet en pantalla ha estat en la sèrie de la BBC (d’una manera esplèndida, per cert), espero molt d’aquest personatge.

El que més m’agrada de descobrir versions de Sherlock i haver llegit els llibres o a la inversa, és veure en quines coses s’assemblen o no les histories, però sobretot m’interessen els detalls. Com la manera en que es coneixen el Sherlock i el John o el fet que dispari a la paret quan s’avorreix, fins i tot el desconeixement del sistema solar.

Tinc ganes de més Sherlock però prometo no mirar més fotos.